Intersections

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Ricard Soler Mallol
Direcció:
Ricard Soler Mallol
Intèrprets:
David Teixidó, Ons Trabelsi, Rambod Vala, Jean-François Boisvenue, Yu Yen-Fang
Text:
Rodrigo García
Escenografia:
Rodrigo García
Sinopsi:

Un director català i una directora de Mont-real van començar un dia a parlar d'art i política i van acabar confegint un projecte que es representa en un teatre, però que passa simultàniament a cinc ciutats. Intersections reuneix cinc artistes que han viscut, des de dins, moviments revolucionaris: la revolució verda  (Teheran, 2009); la revolució tunisiana (Tunis, 2011); el moviment dels Indignats (Barcelona, 2011); la primavera de l’Arç  (Mont-real, 2012) i el moviment del Gira-sol  (Taipei, 2014). L’espectacle és una finestra que s'obre al món en directe per tal ens qüestionen el nostre temps i el nostre desig de revolució.

El muntatge, que parteix d’un enfocament documental, s’inspira en les experiències personals dels intèrprets i comunica en directe els espectadors, a través de grans pantalles de vídeo, amb cinc ciutadans que van viure aquells fets. Es tracta d’una exploració poètica dels seus somnis, esperances i decepcions en relació amb el seu desig de revolució. Què podem compartir amb els nostres contemporanis que viuen a centenars de quilòmetres de distància durant un esdeveniment teatral? L’escenari esdevé un espai d’interseccions, on convergeixen les vivències, els imaginaris i les emocions dels protagonistes. Una experiència escènica que ja és, en si mateixa, una revolució.

Ricard Soler Mallol és membre fundador de la companyia barcelonina Obskené. Ha creat espectacles com Alpenstock, Ciutat de vidre(Grec 2016 Festival de Barcelona) o la versió contemporània d'un clàssic de Lope de Vega, Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas. Mireille Camier, per la seva banda, és una directora de Mont-real que s'ha capbussat en la dramatúrgia alemanya contemporània i que busca redefinir la relació amb l'espectador en muntatges immersius.


Crítica: Intersections

19/07/2019

Manual per a la revolució

per Anna Molinet

Intersections Sala Hiroshima, 15 de juliol

[caption id="attachment_4877" align="aligncenter" width="545"] ® Anna Molinet[/caption]

Què n'ha sigut del 15M i els indignats? I la primavera àrab? I de totes les petites revolucions que tenen lloc al món al llarg dels anys? Intersections reuneix a cinc persones joves que van ser partícips d’una revolució al seu país. I ens ho expliquen en directe – via skype – des d'allà mateix: Taiwan, Tunísia, Espanya, Iran i Canadà. A més, ho fan a estones en el seu propi idioma, com el francès, l'àrab, el persa, el català o el xinès mandarí. Relaten, emocionats, com van viure aquella època convulsa, la por que van tenir i alhora l'emoció que van sentir al notar que estaven canviant les coses.

A l'escenari, dos projectors per als vídeos i un per als subtítols és tot el que tenim al principi. A mesura que es relaten les històries, la co-directora Mireille Camier – l'única persona en trepitjar l'escenari de manera física – col·loca caixes al terra i va traient elements que formen part d’aquestes vivències: un perfum, una samarreta, una pancarta, una cassola, etc. Els relats es van construint metafòrica i literalment, fins al final tenir una col·lecció d'objectes que van formar part d’aquelles revolucions.

El joc audiovisual és molt curiós; saben de quina manera estan projectats i juguen amb mirades o en passar-se coses, com si realment estesin tots a Barcelona un al costat de l'altre. És curiós veure tanta química a l'escenari, entre persones que no s'han conegut mai en persona i que tampoc s'estan veient ara. Però és que realment es troben tots molt units per una cosa: l'experiència d'haver viscut un moment històric, d'haver format part d’una revolució. Ens entendreix sentir com ho recorden, molt emocionats i fent una mica d’humor amb el temes com l'autogestió, viure temporalment a un espai públic o a la persecució policial. De fet, l'espectacle es podria considerar una petita guia de què fer (i què no) per sobreviure a una revolució.

Sortim de l'espectacle sentint una llavors dins nostre. La llavor que ens van plantar amb “Indigne-vouz”, que va germinar el 15M i que es va pansir després de les càrregues policials. Però la llavor de la revolució encara existeix, només està dorment, i potser li toca despertar. Perquè després de tants anys, i de l'esperança que es va generar amb els indignats, el sistema segueix igual, com si res hagués passat. Mai és tard per tornar a ocupar els espais públics.

Anna Molinet @Annafase_