Només una vegada

informació obra



Ajudant de direcció:
Xavi Buxeda
Intèrprets:
Anna Alarcón, Maria Pau Pigem, Bernat Quintana
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
David Bofarull
Composició musical:
Clara Peya
Vestuari:
Míriam Compte
Producció:
Gràcia Camps, La Bonne - Centre de cultura de dones
Autor:
Àlex Serrano, Pau Palacios
Sinopsi:

Segur que la violència és una cosa que només els passa als altres? I si, fins i tot, en les nostres relacions de parella, estem considerant normals coses que no ho són tant? Quina responsabilitat té l'educació patriarcal, que considera la força un atribut masculí i la feblesa una característica de les dones, en la violència de gènere? La dramaturga Marta Buchaca escenifica la violència de gènere més comuna i latent: la de cada dia, la que no ho sembla, la que no diries mai que ho és, la que acceptem sense adonar-nos-en.

Una psicòloga (Maria Pau Pigem) especialitzada en violència masclista atén un dia una parella, formada per l'Eva (Anna Alarcón) i en Pau (Bernat Quintana). Tots dos troben que són allà per error. N'hi ha prou amb única agressió per considerar que som davant d’un home maltractador i una dona maltractada?

Tot això s’ho pregunta una autora que s’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica i a l’Obrador de la Sala Beckett i que és una integrant fonamental de l’ecosistema escènic barceloní. Potser heu vist obres que ha escrit i, sovint, també ha dirigit com Les nenes no haurien de jugar al futbol (vista al Grec del 2009 en el mateix escenari que l’autora i directora torna a visitar enguany), Litus o Losers, entre moltes d’altres. Les seves obres s’han vist a països tan diversos com Croàcia, Guatemala, Veneçuela, el Salvador, Grècia, la República Txeca, Xipre, els Estats Units i el Canadà.


Crítica: Només una vegada

24/07/2018

No es pot justificar l'injustificable

per Raul Coluche

Només una vegada Espai Francesca Bonnemaison, 19 de juny de 2018

L’espai Francesca Bonnemaison es transforma pel Grec en la consulta d’una psicòloga especialitzada en violència masclista. L’actriu Maria Pau Pigem haurà de tractar al cas d’una parella (Anna Alarcón i Bernat Quintana) amb moltes ganes de treure’s de sobre aquest tràmit.

Marta Buchaca, dramaturga i directora, encerta en una proposta que línia rere línia desvetlla informació rellevant de la trama, doncs com si d’una investigació policial es tractés, la psicòloga anirà descobrint què va passar realment el dia de la denúncia.

Un muntatge fonamentalment estàtic on el text i les interpretacions prenen especial rellevància. L’escenografia de Sebastià Brosa, del tot realista, i una composició musical de Clara Peya acaben d’arrodonir la peça.

Només una vegada durant bona part de la seva duració planteja dubtes interessants envers les possibles interpretacions d’uns fets del tot injustificables. El tema principal és el masclisme i les relacions de poder existents en el dia a dia més quotidià, independentment de la classe social. L’obra apel·la a les boques que es callen per por. A les que no denuncien perquè només va ser una vegada.

Com que en l’educació està bona part de la salvació, el seu visionat es fa imprescindible per la seva contemporaneïtat i compromís.

Raúl Coluche @RaulColuche