No són noies que juguen a futbol, són futbolistes

Playoff
L’Escorxador d’Igualada, 6 d’abril de 2019

Primera reivindicació: dones dramaturgues
Marta Buchaca escriu Playoff per La Joven Compañía amb la intenció de reclamar obres de dones escrites per dones en un món on la majoria de les obres estan escrites, dirigides i interpretades per homes.

Segona reivindicació: joves i arts escèniques
La Joven Compañía és un projecte que vol apropar les arts escèniques al públic juvenil i, a Playoff, ho aconsegueix. Amb gran habilitat per les funcions escolars La Joven Compañía viatja per tot l’estat espanyol fent créixer un públic no prou acostumat a anar al teatre. La reivindicació també s’aplica dins el projecte, que intenta aglutinar joves talents per a crear els seus espectacles.

Tercera reivindicació: el futbol com a símbol masclista
Playoff és un partit, un pretext per parlar del masclisme a la societat des de la quotidianitat i des de histories plenes de veritat. Són moltes les notícies que veiem de futbol cada dia (moltes més que les de cultura) però, tot i així, gairebé mai apareixen esports femenins. La Joven compañía ho sap i s’esforça per combatre la desigualtat a tots nivells. Vet aquí el títol de la crítica, extret d’una frase de l’espectacle que diu: los hombres son futbolistes, nosotras solo chicas que jugamos al futbol.

Quarta reivindicació: els temes que són les preocupacions
No podem combatre el masclisme si no és obrint-nos a poder parlar dels temes que realment preocupen a les dones. Amistat, relacions de parella, relacions laborals, lesbianisme, malalties, família i un llarg etcètera són temes que preocupen a la societat i a Playoff es tracten sense tabús i amb delicadesa.

Cinquena reivindicació: actrius joves, personatges grans
Moltes vegades els papers de les actrius joves són secundaris, plans i molt poc elaborats. A Playoff es trenca amb tot això i s’aposta per la creació d’uns personatges polièdrics, amb evolució i plens de matisos. Les set actrius exprimeixen al màxim el seu paper i aprofiten per treure tot el seu talent i demostrar que les actrius joves poden fer grans personatges.

Sisena reivindicació: el director que escolta
Hi ha dues maneres de dirigir: parlant o escoltant. José Luis Arellano García opta per la segona i escolta a l’escenografia, el vestuari, la interpretació, la dramatúrgia i la coreografia per a construir un espectacle de ritme molt àgil. Les noies se senten escoltades pel director, que ha d’entrar en un vestuari femení per primera vegada.

Setena i última reivindicació: el col·loqui
D’un espectacle com Playoff en pot néixer un gran debat i és per això que la companyia sempre està oberta a fer col·loquis postfunció per parlar de l’espectacle però també de gènere, de futbol femení i de masclisme. Des de Novaveu vam veure-hi la oportunitat i vam poder parlar amb públic i companyia. La cirereta del pastís per completar un espectacle genial en el marc de la Mostra Igualada.

Martí Rossell
@MartiRosPel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *