Onyric obre les portes

Fun Home
Teatre Condal, 20 setembre 2018

Fun Home és el llançament més esperat d’aquest inici de temporada. El projecte Onyric de Daniel Anglès, que s’estrena com a director artístic del Condal amb la intenció de convertir-lo en la casa dels musicals, ens porta aquesta temporada un gran ventall de novetats, no només en la programació, inspirades en la visió anglosaxona del món de les arts escèniques. El Paral·lel aviat no tindrà res a envejar a Broadway o al West End.

Aquest musical, amb un equip creatiu original format únicament per dones (espero el dia que no calgui destacar aquest fet com a extraordinari), està basat en la vida real d’Alison Bechdel que a través d’una novel·la gràfica, i després el musical, passejant per la seva memòria selectiva, ens explica la seva infància i adolescència centrant-se en la relació amb el seu pare, homosexual amagat que es va suïcidar quan ella estava a la universitat.

És molt important per a la visibilització i sobretot la normalització, que cada cop més trobem productes artístics que arribin a un públic general amb protagonistes i històries no normatives. Aquesta temporada, trobem aquest exemple juntament amb La Jaula de las Locas al Tivoli, o fins i tot podríem parlar del mateix Billy Elliot (des de ja fa bastants anys) que tracta un personatge que gaudeix al transvestir-se des d’una perspectiva positiva i apel·lant a la lliure expressió d’un mateix.

Tot i que les experiències que ens expliquen puguin semblar anecdòtiques, són fàcilment identificables i les podem emmarcar en una estructura social de la que formem tots part, que força a amagar o modificar determinades actituds o sentiments. Però on rau la clau de l’èxit i la qualitat de Fun Home és en la positivitat i el sentit de l’humor amb que tracta dos temes (la mort i la homosexualitat) que tradicionalment es tracten des de la perspectiva del trauma.

Cal parlar de la producció catalana d’aquesta peça, i dels noms propis que destaquen en ella. En primer lloc vull anomenar a Marc Udina, que juntament amb Raquel Ibort i Marc Salicrú, ha dissenyat una escenografia espectacular que integra, detall per detall, cadascun dels moments de la peça. Marquen la diferència entre una escenografia que ajuda a la interpretació i viatge emocional per part del públic, d’un decorat, que pot ser molt bonic però no transmet més enllà.

I en segon lloc, al costat d’unes meravelloses veteranes a dalt dels escenaris com Pilar Capellades i Mariona Castillo, brillen, demostrant la seva vàlua i potencial Júlia Jové i Clara Solé, un tàndem escènic preparat per emocionar.

Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *