Fun home

Musical

informació obra


Direcció:
Daniel Anglès
Intèrprets:
Mariona Castillo, Daniel Anglès, Pilar Capellades, Clara Solé, Julia Jové, Marc Andurell, Lara Kate Albertos, Noa Flores, Mariona Lleonart, Ferran Alegre, Aleix Colomer, Daniel Pérez, Jan Galivan, Stel·la Tarradellas, Marc Villanueva Mir
Coreografia:
Óscar Reyes
Direcció Musical:
Miquel Tejada
Adaptació:
Daniel Anglès , Marc Gómez
Escenografia:
Raquel Ibort, Marc Salicru, Marc Udina
Vestuari:
Raquel Ibort, Marc Salicru, Marc Udina
Il·luminació:
Xavi Costas, Daniel Anglès
So:
Jordi Ballbé
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudantia de direcció:
Àgata Casanovas, Mireia Sanmartin
Producció:
NO DAY BUT TODAY
Companyia:
Apunta Teatre
Sinopsi:

Quan el seu pare mor inesperadament, la novel·lista gràfica Alison se submergeix profundament en el seu passat per explicar la història de l’home volàtil, brillant i únic el temperament del qual i secrets van definir la seva família i la seva vida. Movent-se entre el passat i el present, Alison reviu la seva infància única jugant en l’empresa familiar, la funerària Bechdel, la seva creixent comprensió de la seva pròpia sexualitat i les preguntes imminents i sense resposta sobre els desitjos ocults del seu pare.

Fun Home és un musical refrescantment honest i totalment original sobre veure als teus pares a través d’ulls adults.

Premi a espectacle musical dels Premis de la Crítica 2018

Mariona Castillo, finalista a actriu de musical als Premis de la Crítica 2018

Raquel Ibort, Marc Salicrú i Marc Udin, finalista a espai escènic als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Fun home

18/10/2018

Pastís deliciós amb tots els ingredients

per Martí Rossell Pelfort

Fun Home Teatre Condal, 12 d'octubre de 2018 Jo sóc d'aquelles persones a qui no agraden els pastissos que embafen. Aquests que de tan dolços s'acaben fent pesats i fan que mai més no en vulguis menjar. I acabes odiant els pastissos. Però, un bon dia, en veus que fa bona pinta, el compres (tot i que valgui bastants diners), te'l menges i el gaudeixes com mai. Aquest pastís és Fun Home. Començant pel plat ens trobem amb un Teatre Condal que s'autoanomena ONYRIC, la casa dels musicals. Un lloc molt encertat que hi va com l’anell al dit. El pa de pessic d'aquest pastís és la història. Un pa de pessic que conté la família com a element principal, a més de la joventut, la homosexualitat i els enganys. No és una base dolça, és consistent, però tots els altres ingredients ja l’endolciran. Potser si comparéssim la base d’aquest pastís amb la novel·la gràfica (com fa el Nil Martín a la seva crítica), la trobaríem massa suau, però si no la coneixes trobaràs que la base és molt encertada i cuinada al punt just. Per farcir el pa de pessic trobem les interpretacions. De melmelades n’hi ha de molts tipus però aquesta, multi fruites, és boníssima. Personalment, de totes les fruites del repartiment em quedaria amb la més important, Mariona Castillo, però també voldria anomenar els tres fruits petits (Mariona Lleonart, Ferran Alegre i Jan Gavilan) que destaquen especialment en el moment ‘anunci’. Actuacions que donen força i molta importància al pa de pessic: algunes més dolces, altres agredolces i alguna amb un punt àcid. Una melmelada molt completa gràcies, en gran part, a la quantitat de músics. La cobertura d’aquest pastís és genial. És el gran embolcall, allò que es veu d’entrada, l’escenografia i la il·luminació. Són moltes les cobertures que necessiten una decoració i dedicació d’hores i hores. Però pràcticament cap és tan genial com aquesta. La majoria de vegades pequen de massa dolces, de sobrecarregades, de massa modernes o de massa clàssiques. Aquesta sap trobar el punt just. Finalment, com a cirereta del pastís, trobem la màgia i el missatge. Allò que li dona un punt elegant. Aquell final, el cant a la família, el cant a la infantesa i la joventut i aquells moments tendres que assaborim tan i tan agradablement. Aquest pastís pot ser per tota la família. A alguns els agradarà més el pa de pessic, a d’altres els agradarà la cobertura, a d’altres el farcit i a molts la cirereta. Jo, que pràcticament odiava els pastissos, ara ja sóc una mica més a prop que m’agradin. Encara l’estic paint, no perquè sigui indigest sinó perquè en tinc un bon regust. Martí Rossell