Per què ballem?

Desembre en dansa
Celrà, 30 de desembre de 2019

Climax, Pel·lícula de Gaspar Noé (2018)

En sentir connexió amb un ambient ens neix la necessitat de convergir-hi en la mesura en que puguem. Ballar no deixa de ser la nostra resposta en sentir connexió amb una melodia, un ritme o unes paraules melòdiques.

Ballar és un exercici contemplatiu, en la seva vessant activa, de la música. És un acte de reconeixement, en forma de reverencia no protocol·lària, a la facilitat que tenim de sentir més d’una emoció a la vegada. 

Ballar ens serveix per definir emocions que se’ns revelen, per unir-les, per canalitzar desequilibris de connexions que portem dins o per externalitzar un estat d’ànim.

Ballar és un acte d’alliberament. Quan es fa en companyia d’altri pot anunciar l’inici d’una revolta, i exercit en comunitat i en nom de la mateixa esdevé un acte de superació.

Ballar no és “ballar bé”, no és un acte reduïble a un conjunt de qualificacions graduals, ballar és expressar i sempre s’expressa “bé” quan es fa a través de l’art; i ballar és un art. Allò expressat pot arribar més o menys al receptor o receptora, depenent de la predisposició d’aquesta, de la seva experiència, del moment que travessa i de la lectura que en fa.

El passat dissabte vam viure a Celrà, el Desembre en Dansa, un festival en el qual nombroses artistes van fer exhibicions, segons llur visió, de realitats diverses ballant, i ho van fer envoltades de famílies i de grups d’amics en diferents espais d’un poble de no més de 5400 habitants, i que no obstant, pot presumir d’una escola de dansa i del seu popi festival en honor a aquesta disciplina.

L’aposta per ballar com a exercici de reivindicació, de protesta o simplement d’expressió és una sort inestimable: resumeix sentir, connectar i vehicular, fent partícips als contempladors i contempladores com ho aconsegueixen poques disciplines artístiques.

Curiosament, aquesta aposta està lluny  d’arribar al seu punt més àlgid en quan a la recepció del públic, i és sorprenent, perquè és la disciplina artística amb més practicants amateurs, que no obstant, no mostren el mateix entusiasme per anar a veure als i a les professionals que s’hi dediquen.

Aliou Diallo
@aliualidos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *