Política i altres històries de por

Excalibur i altres històries d’animals morts
Sala Àtrium, 17 de maig de 2019

Els Hermanos Picohueso ens presenten una obra sobre les polítiques de la por, sobre com mitjans de comunicació i poders polítics tergiversen la informació per a manipular com pensem, actuem o votem. El format, que ens recorda molt a l’Agrupación Señor Serrano, és el live cinema, on podem observar simultàniament la pel·lícula – en aquest cas és un programa de televisió – i el making of d’aquesta. D’altra banda, els materials que utilitzen són molt enginyosos: peces de dòmino, un pal de fregar, tisores, tetrabriks, pinces… i ens demostra que amb un pressupost reduït es poden fer coses molt grans.

El live cinema és complicat pel tema de la sincronització, però no sembla que tinguin cap problema en que tot rutlli a la perfecció i sigui fluït. De fet, la improvització, que provoca que cap dia l’obra sigui exactament igual, ajuda a la naturalitat de les escenes.

Com hem dit, el recurs escollit per a explicar-nos la història és un programa de televisió, presentat per la famosa ovella clonada Dolly i la també arxiconeguda gossa Laika, que s’encarrega d’entrevistar als personatges que ens presenten. Utilitzar animals humanitzats ajuda a que empatitzem més amb les seves històries, i ens aporta una nova perspectiva a fenòmens com la grip A o les vaques boges. A més, l’aportació de fets objectius o materials que no van arribar als mitjans mainstream, ens fan replantejar-nos notícies famoses.

Tot i tractar un tema tan seriós, ens trobem davant d’una comèdia, especialment centrada en el beef entre la Dolly i la Laika. La resta de personatges també són molt divertits i carismàtics, cada un amb la seva pròpia història i les seves neures. Entre rialla i rialla, però, tenim un regust amarg, que ens fa pensar en la de vegades que hem estat enganyats i que hem actuat – o deixat de fer-ho- per por o perquè diferents poders ens han desviat la mirada cap a una altra banda.

Fins a quin punt som responsables que això passi? L’espectacle no entra en aquest debat, però sí ajuda a obrir-nos els ulls i a recordar-nos que hem de ser més crítics i informar-nos correctament de tot el que ens arriba mastegat.

Anna Molinet
@Annafase_

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *