El prestigiós col·lectiu Agrupación Señor Serrano s’endinsa per primera vegada en el món del teatre familiar de la mà dels mites grecs. Un nou públic i noves històries sense perdre la seva coneguda visió crítica i irònica del món. Prometheus és una sèrie que es representa en directe online (per Zoom i per a un nombre limitat d’espectadors) amb un narrador i figures de joguina. El protagonista del primer capítol de la sèrie és precisament Prometeu, el tità amic dels éssers humans castigat per Zeus per haver-los lliurat el foc i, en conseqüència, haver-los alliberat de la seva condició animal. Els mites ens permeten interrogar-nos sobre la naturalesa humana sense trobar per força respostes unívoques.
Projecte Olympus. Volum 1: Prometeu Sala Online del Temporada Alta, 15 de novembre de 2020
Es pot fer teatre online? Aquesta pregunta és en boca de totes les persones vinculades a les arts escèniques d’uns mesos ençà. Patim perquè els espectacles en viu se’ns escolen de les mans i no aconseguim fer res prou significatiu per evitar-ho, sobretot perquè ens frena la consciència que la situació exigeix diferent de nosaltres, sigui o no sigui just. Ara, comença a canviar.
Ja sigui perquè volem seguir gaudint del teatre malgrat que siguem a casa, o perquè d’alguna cosa han de viure les professionals de les arts escèniques, apareixen propostes com Prometeu de l’Agrupación Señor Serrano dins del Festival Temporada Alta. Sense cap mena de dubte, el señor Serrano sap explicar contes o vendre la moto, perquè sap mantenir la intriga i sap usar un llenguatge allunyat de la cantarella infantil per narrar un relat sense la pressa dels adults. Ara bé, si se’n surt o no interactuant amb infants que són a l’altra banda de la pantalla, expectants, aquest és un tema que fins i tot mestres d’escola estan aprenent.
Prometeu és una petita classe didàctica a través d’un conte pensat per infants amb l’objectiu de conèixer personatges mitològics i el seu possible i, com a mínim, ben argumentat paral·lelisme amb altres personatges més moderns. I, de fet, malgrat les expectatives un punt desafiants i crítiques amb el teatre familiar que va generar, la proposta compleix. Però el que és destacable, almenys per a mi avui, és que en Prometeu s’ha fet realitat quelcom que fins ara era testeig: Agrupación Señor Serrano ha sabut generar un aquí i un ara comuns, i ha fet un espectacle en viu telemàtic.
Lluny dels problemes de connexió de mesos passats, Prometeu no es va tallar en cap moment. Deixant enrere la baixa resolució de la imatge i les produccions que cutrejaven tot i la bona voluntat, Prometeu esprem totes les possibilitats de les eines digitals, tant en la preparació del públic com durant l’espectacle, i fa una proposta molt més que digne. La companyia ja se les deia de control de la tecnologia, però que hagi funcionat és un èxit gens menyspreable. Combinació de plans, imatges superposades, efectes visuals la mar d’eficients; la veritat, molt bé.
En definitiva, que avui visc una mica més contenta que ahir. Prometeu assenta un precedent que desdibuixarà, no sé si permanentment però segur per un parell de temporades teatrals, els límits de l’espectacle en viu. Com a públic ens queixàvem que l’espectacle en streaming només era una imatge d’allò que podria haver estat a la realitat, però això pot canviar quan creadors i creadores d’espectacles usen la seva excel·lència per construir des de la situació actual. Ja no val dir que no es pot; perquè hem vist que sí.
