La tendresa

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Lluís Bozzo
Intèrprets:
Laura Aubert, Elisabet Casanovas, Javier Beltrán, Marta Pérez , Jordi Rico, Ferran Vilajosana
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Pedro Yagüe
Composició musical:
Fernando Velázquez
Caracterització:
Eva Fernández
Producció:
T de Teatre, Dagoll Dagom
Sinopsi:

T de Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol La ternura. Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta mateixa obra.

L'autor s'ha inspirat en l'univers de les comèdies de Shakespeare per dirigir una enginyosa comèdia romàntica de llenyataires i princeses que ens parla de la impossibilitat de protegir-nos del mal que ens pot fer l'amor. Si volem estimar hem d'arriscar-nos a patir.

La tendresa narra la història d'una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l'Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d'haver envaït Anglaterra. La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l'Armada passa a prop d'una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen. El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home. El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s'hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d'homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.

Crítica: La tendresa

05/04/2019

Rebel·lia Shakespeariana i naturalitat còmica

per Marc Olivella

La Tendresa Teatre Poliorama, 28 de març de 2019 [caption id="attachment_4479" align="aligncenter" width="368"] Font: www.teatrebarcelona.cat[/caption]

La Tendresa és un text magistral del gran Alfredo Sanzol traduït per Joan Lluís Bozzo ja que es va estrenar a Madrid l’any passat. Al Poliorama, coproduït per Dagoll Dagom i T de Teatre, està tenint un èxit aclaparador. I s’ho mereix!

L’obra és interpretada per tres actors (Javier Beltrán, Jordi Rico i Ferran Vilajosana) i tres actrius (Laura Aubert, Elisabet Casanovas i Marta Pérez) que, amb una gran intensitat, aconsegueixen construir una comèdia molt divertida i plena de fantasia. Ara bé, no m’equivocaria a l’afirmar que durant l’espectacle comptem amb dos personatges més. Per una banda, la imaginació, doncs el públic té l’encàrrec d’omplir els espais que queden expressament buits al llarg de la representació. Amb una gran naturalitat, els intèrprets simulen estar a una illa deserta on un volcà, una cova i una platja semblen aparèixer davant els nostres ulls com per art de màgia.

Per altra banda, Shakespeare també hi és present. Per exemple, mitjançant un juganer repte implícit en el text de l’obra, Sanzol ens proposa detectar els títols de les 14 comèdies de Shakespeare en el diàleg. Des de Nit de Reis fins a Somni d’una nit d’estiu observem constants referències als embolics shakespearians. La guerra de sexes amb la qual s’estructuren els diàlegs n’és un clar exemple. A més, defugint tota mena de clixés classistes, presenciem el clar trencament dels rols de gènere i el qüestionament dels estereotips associats a l’orientació sexual. “Mort al paternalisme i al patriarcat” és cridat al vent per Ferran Vilajosana en un dels moments més grandiloqüents de l’espectacle.

Em va cridar l’atenció la intensitat dels monòlegs de cadascun dels sis intèrprets. Destaco, però, les interminables i hilarants enumeracions de la Marta Pérez que, amb una tècnica inigualable, aconsegueix robar les rialles del públic. Ens trobem davant d’un humor que inicialment sembla estereotipat, però és interessant presenciar l’evolució d’actors i actrius cap a una comèdia més intel·ligent, sense deixar de banda la senzillesa, la vulgaritat i el joc de l’absurd, però aconseguint que La Tendresa vagi més enllà d’un simple entreteniment.

Sense “tendresa” la humanitat no seria del tot lliure, és la base de qualsevol relació personal i l’eina que permet construir complicitat entre les persones, teixir confiances i apoderar la societat. Malgrat els cànons preestablerts i les normes imposades, qualsevol de nosaltres pot rebel·lar-se, assumir que no tot ha de ser com se suposa que ha de ser i deixar-se guiar per l’amor, sense filtres ni límits injustos.

Marc Olivella @MarcOlivella96