Rebel·lia Shakespeariana i naturalitat còmica

La Tendresa
Teatre Poliorama, 28 de març de 2019

Font: www.teatrebarcelona.cat

La Tendresa és un text magistral del gran Alfredo Sanzol traduït per Joan Lluís Bozzo ja que es va estrenar a Madrid l’any passat. Al Poliorama, coproduït per Dagoll Dagom i T de Teatre, està tenint un èxit aclaparador. I s’ho mereix!

L’obra és interpretada per tres actors (Javier Beltrán, Jordi Rico i Ferran Vilajosana) i tres actrius (Laura Aubert, Elisabet Casanovas Marta Pérez) que, amb una gran intensitat, aconsegueixen construir una comèdia molt divertida i plena de fantasia. Ara bé, no m’equivocaria a l’afirmar que durant l’espectacle comptem amb dos personatges més. Per una banda, la imaginació, doncs el públic té l’encàrrec d’omplir els espais que queden expressament buits al llarg de la representació. Amb una gran naturalitat, els intèrprets simulen estar a una illa deserta on un volcà, una cova i una platja semblen aparèixer davant els nostres ulls com per art de màgia.

Per altra banda, Shakespeare també hi és present. Per exemple, mitjançant un juganer repte implícit en el text de l’obra, Sanzol ens proposa detectar els títols de les 14 comèdies de Shakespeare en el diàleg. Des de Nit de Reis fins a Somni d’una nit d’estiu observem constants referències als embolics shakespearians. La guerra de sexes amb la qual s’estructuren els diàlegs n’és un clar exemple. A més, defugint tota mena de clixés classistes, presenciem el clar trencament dels rols de gènere i el qüestionament dels estereotips associats a l’orientació sexual. “Mort al paternalisme i al patriarcat” és cridat al vent per Ferran Vilajosana en un dels moments més grandiloqüents de l’espectacle.

Em va cridar l’atenció la intensitat dels monòlegs de cadascun dels sis intèrprets. Destaco, però, les interminables i hilarants enumeracions de la Marta Pérez que, amb una tècnica inigualable, aconsegueix robar les rialles del públic. Ens trobem davant d’un humor que inicialment sembla estereotipat, però és interessant presenciar l’evolució d’actors i actrius cap a una comèdia més intel·ligent, sense deixar de banda la senzillesa, la vulgaritat i el joc de l’absurd, però aconseguint que La Tendresa vagi més enllà d’un simple entreteniment.

Sense “tendresa” la humanitat no seria del tot lliure, és la base de qualsevol relació personal i l’eina que permet construir complicitat entre les persones, teixir confiances i apoderar la societat. Malgrat els cànons preestablerts i les normes imposades, qualsevol de nosaltres pot rebel·lar-se, assumir que no tot ha de ser com se suposa que ha de ser i deixar-se guiar per l’amor, sense filtres ni límits injustos.

Marc Olivella
@MarcOlivella96

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *