Seda roja a la sorra de La Biblioteca

Bodas de sangre
Biblioteca de Catalunya, 30 de juny de 2017

Foto: Bito Cels

Què cal fer en front d’un “clàssic”? Adaptar-lo per a respondre a los nostres inquietuds actuals? Respectar punt per punt la creació original? Trencar-lo a trossets i fer-ne una espècie de quadre cubista? Lorca és sens dubte autor de clàssics i, encara que no ho sembli en mans de La Perla, no sempre és fàcil construir sobre tot el que ja se li ha fet i desfet.

La Perla 29 ens porta una representació de “Bodas de Sangre” actual sense desmarcar-se de l’original. On teatre, poesia i música treballen junts de tal manera que gairebé costa distingir l’un de l’altre. Grandíssima feina de Joan Garriga en la integració musical a l’escenari, on interactuen músics i actors donant volum i profunditat a totes dues parts.

Un actor no sempre equival a un personatge, ni un personatge a un actor, i no passa res. Oriol Broggi torna a jugar amb els rols a l’escenari i ho fa de la manera més natural, l’obra continua sense que l’espectador ni s’estranyi. En la línia de produccions anteriors, amb projeccions sobre tela i sorra per exemple, han sabut integrar noves tecnologies a l’escenari en la seva justa mesura, sense l’abús o oblit que a vegades podrien patir.

A “Bodas de Sangre” Lorca no denúncia, exposa. Ell mateix diu que el teatre educa i genera canvi i això és el que busca en les seves creacions. Exposa una societat tancada, encarcarada en les seves antigues tradicions que restringeixen l’individu sota la força del costum i el deure. Una mirada ara ja al passat de la que encara se’n pot aprendre i encara ens pot fer qüestionar les restriccions  que ens imposem per continuar generant canvi.

Com deia inicialment no sempre és fàcil construir sobre tot el que ja s’ha dit d’un clàssic, ells ho han aconseguit.

Quelot Martin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *