Shakespeare en clau feminista

Les feres de Shakespeare
Onyric – Teatre Condal, 10 de juliol de 2019

Fotografia: Toni Márquez Fototeatre.cat

Shakespeare és viu. Shakespeare funciona i si no funciona gaire, ja el fan funcionar. La companyia Els Pirates Teatre forma part del Festival Grec d’enguany amb una adaptació de L’amansiment de la fúria i ho fa amb un espectacle que es presenta segur i professional. La seva trajectòria, com a companyia, inclou dues comèdies adaptades de Shakespeare: Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis. Aquest repertori en el seu currículum els aporta certa experiència a l’hora de dur a escena obres del dramaturg anglès.

Si sou uns “modernets”  que penseu que Shakespeare ens queda lluny, no patiu, Els Pirates Teatre el fa actual; i no d’una forma supercial. Segur que si sou uns “modernets de ment bruta” és el primer que us ha passat pel cap. La companyia no es limita a vestir els actors amb roba contemporània o d’altres superficialitats que busquen innovar sense sentit, sinó que van directament al text.

Ariadna Pastor capgira el missatge final i el transforma tot fent una apologia en la defensa de les dones. Si en les tragèdies de Shakespeare mor fins i tot l’apuntador, en aquesta comèdia musical mor qui cal que mori per tal que tot funcioni bé. Ras i curt. Que qui mor? Res d’spoilers… haureu d’anar a veure l’obra.

Que sou dels que opineu que el text no es toca? No sigueu tan puristes i obriu la ment a aquest musical divertit i dinàmic que, tot i ser una adaptació del text de Shakespeare, o bé, una inspiració, manté l’esperit i les personalitats del monstre del teatre anglès.

Les veus de Lloll Bertran o Laura Aubert, entre altres, donen forma a unes configuracions musicals que van des de l’estil melòdic de Disney fins a l’agressiu  i sensual Chicago. Tot això en un escenari il·luminat intel·ligentment per tal de fer creure a l’espectador el que no és. El mateix escenari manté la capacitat mudable i transformadora que tant li agradava a Shakespeare.

I és que, en definitiva, la realitat, tingui la forma o essència que tingui, és mudable, es transforma i, sovint, es presenta davant els nostres ulls sota l’efecte de la disfressa. Shakespeare ja ens ho va ensenyar fa segles: siguem tots més vius i no ens deixem enganyar per les disfresses superficials del món. Altrament, si no podem evitar de caure en les urpes de l’escòria del món, aprenem a utilitzar la màscara a favor nostre per tal de combatre les injustícies amb astúcia.

Annie Pugnau
@AnniePugnau

2 comentaris

    • novaveu novaveu

      Hola Toni, mil disculpes. Hem trobat la imatge així i ens pensàvem que era una de les fotografies promocionals del teatre. Ara ens adonem que no és així. Si et sembla bé la deixem citant la font. Si pel contrari no vols que la tinguem, digues-nos-ho i la substituirem per una altra. De nou disculpes.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *