Si la ciència és farsa, la farsa és ciència?

4D òptic
Biblioteca de Catalunya, 2 de desembre de 2018

Un actor o actriu pot interpretar un personatge o pot entrar-hi i ser el personatge. Aquesta és una tècnica exigent i , per tant, cal que sigui entrenada com qualsevol altre tipus d’exercici o esport. Cal per a grans peces i també quan les obres són amenes, fresques i simplement actualitzades.

Aquest és el cas de 4D òptic, un espectacle de Javier Daulte que, igual que Tortugues, la desacceleració de les partícules, posa damunt la taula el dilema de la flexibilitat de l’espai-temps, i com no és impossible que hi hagi realitats alternatives que conviuen i s’ajunten i s’apropen. Així, es planteja la qüestió de si és possible interpretar un espectacle doble.

Més enllà de la hilaritat del repte, l’exercici de La Perla29 és especialment ardu. Cada actor o actriu interpreta dos personatges diferents amb les seves respectives profunditats i està sotmès a uns canvis d’escena d’infart. Ni tants tecnicismes científics aconsegueixen embafar davant d’una peça àgil, malgrat tot. Una conclusió o una realitat: les relacions entre persones acaben tipificant-se i repetint-se, fins i tot a altres realitats.

4D òptic podria ser lenta, perquè és llarga, però la broma i l’agilitat la fan distreta. Va acompanyada d’una banda sonora cinematogràfica que treu versemblança a una ciència-ficció que més que espantar viu uns nivells d’intensitat molt divertits.  Tants com són damunt l’escenari, tots ells gaudeixen d’un espectacle que, si s’aconsegueix quadrar, és molt agraït.

Judit Martínez Gili
@CritCultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *