Teatre jove per les quatre bandes

Fairfly

Teatre Tantarantana, 12 de març de 2017

fair

La Calòrica és una companyia jove que fa teatre per a joves, i ho fa molt bé. Es van formar l’any 2010, en acabar els seus estudis a l’Institut del Teatre, i no han parat de treballar ni un segon per a fer-se un lloc als escenaris. Els últims anys han estat una de les companyies residents al teatre Tantarantana dins d’El Cicló, el projecte que el Teatre té per a donar suport a les companyies independents de Barcelona.

Aquesta temporada estan presentant Fairfly, una divertida reflexió sobre els conflictes als que s’han d’enfrontar un grup de joves emprenedors. El text és meravellosament fresc i actual, escrit per Joan Yago i dirigit per Israel Solà, que formen un gran tàndem de talent artístic que els està portant a consolidar-se com una companyia amb més possibilitats de proliferar.

Els personatges d’aquesta història són quatre amics que, davant un ERE de l’empresa on treballen, debaten sobre el seu futur professional. Somien amb crear la seva pròpia empresa i s’imaginen totes les possibilitats que en poden derivar. Una trama que ensenya la millor i la pitjor part de la situació laboral que vivim des de fa uns anys, en la que els joves hem d’autoocupar-nos per a poder sobreviure, ja que cada cop hi ha menys llocs de treball per a nosaltres i menys ajudes reals.

Els actors a escena, Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Esther López, realitzen un treball de concentració espectacular per no contagiar-se quan el públic, situat a les quatre bandes, no pot parar de riure. El registre naturalista, magistral, no trenca en cap moment la quarta paret en un context dificultós ja que el públic està molt a prop de l’escena, situat a dalt mateix de l’escenari. El ritme de la proposta és constant i deixa pocs moments per a respirar, tant a l’espectador com als actors, que gairebé ni tan sols paren per a fer salts temporals, sinó que els personatges i la conversa evolucionen sense que gairebé ens n’adonem.

Albert Pascual és l’encarregat del disseny d’escenografia i vestuari, minimalista i que no deixa cap detall a l’atzar. L’estètica és una part fonamental del teatre, tot i semblar que de vegades passa desapercebuda per al conscient, a dalt de l’escenari, tot són signes que donen informació. Cadires verdes sobre una catifa que fa joc amb la fusta de color clar de la taula, ens parla sobre el tipus d’empresa que creen els protagonistes de la història: natural, fresca, ecològica, neta, etc. Res és casual i alhora, és senzill i subtil.

Aquesta proposta t’atrapa. No pots parar de riure, no pots parar de mirar-los, no pots parar d’interessar-te per què és el següent que passarà. A mi personalment, m’ha atrapat aquesta companyia de joves amb les idees clares, compromesos amb el moment social que vivim i amb molt de talent que segur no pararan de sorprendre’ns.

Sílvia Mercè i Sonet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *