Turandot 2.0

Turandot
Gran teatre del Liceu, 14 d’octubre de 2019

Anar al Liceu potser espanta una mica a vegades. Òpera. Seients amb preus desorbitats, he de vestir de gala? I jo què en sé d’òpera? Doncs tant com qualsevol segurament.

Si es disposa del pressupost adequat possiblement Turandot sigui una elecció perfecte per anar-hi si no hi estàs habituat. És un espectacle de cap a peus; llums, flaixos, projeccions, escenografia poc habitual però impressionant i dinàmica… també com sempre la traducció a la pantalla superior. Per què el pressupost? Ja hi arribarem.

A Turandot hi tenim un projecte aclaparador i zero clàssic (no m’atreveixo a dir d’avantguarda perquè un ja no sap ni què vol dir això). No hi espereu els vestits engalanats i les perruques perquè hi trobareu una escenificació que es troba en algun punt entre daft punk, reflexos d’Star wars i soldats d’Alicia en el país de les meravelles per allà al mig. Juguen amb projeccions i, sobretot, moviments de l’escenografia per transformar constantment l’escena d’una manera que trenca completament esquemes. Una escena que no es presenta directament, sinó que de manera molt conceptual es va construint i desenvolupant.

Poc a dir de les actuacions que acompanyades d’un context com aquests fàcilment aixequen el públic de la cadira per aplaudir. Val a dir que amb tanta modernitat, és una llàstima que no es pugui apreciar realment res més que la veu dels intèrprets en molts casos. A bona part d’ells se’ls tapa completament la cara amb un llum, que en la foscor és l’únic que es pot apreciar i que no permet veuré bé la seva interpretació més enllà de grans moviments corporals i evidentment de la veu. Potser es pretenia despersonalitzar tots aquells que formen part de “la massa” i/o en el cas de personatges més rellevants diferenciar entre moments d’inèrcia històrica i moments en que veiem una part més íntima o real de la persona.

Personalment no sóc capaç de valorar amb coneixement profund de causa la qualitat vocal de les peces, però si que puc dir que en més d’un moment un pot tancar els ulls i relaxar-se per a poder disfrutar només amb les orelles.

I després de tantes coses bones també ve la contra. Si, un espectacle impressionant, però personalment em sembla que mal pensat per al Liceu. Un sempre assumeix que, si no vol pagar el preu de les entrades a platea o les frontals dels primers pisos, al Liceu no es veu bé l’escenari. Des dels laterals i especialment en els pisos alts es perd almenys un terç de l’escena, però un ja ho assumeix. No obstant, en aquest cas l’escenificació està pensada d’una manera totalment frontal que impedeix en gran mesura apreciar, per exemple, l’ús que es vol donar de les projeccions. Segurament des de davant es devia veure a persones flotant dins de bombolles projectades en una tela, però des del lateral es veuen bombolles flotant soles al davant i gent movent-se de manera estranya més endins de l’escenari. I com aquesta alguna més. No només no s’ha tingut en compte els angles del Liceu, tampoc la verticalitat. L’escenografia és tant alta que en la part superior queda oculta darrere la paret on hi apareixen les traduccions, de manera que un no només es perd visualment el que hi passa, sinó que pràcticament tampoc arriba la veu dels que hi són. A Turandot ni se’l veu fins l’escena final.

Sobre el contingut, dir que parlem d’obres escrites fa temps i temps, però Puccini ja em va semblar sorprenentment lúcid per la seva època a La boheme, tractant un tema de manera oberta i no edulcorada. Aquí hi torna de manera menys gràfica i amb un final que sempre serà reescrit i reinterpretat perquè no el va acabar. Del d’aquesta vegada no en vull dir res perquè ja ha donat prou a parlar i prefereixo no fer-ne jo també spoiler per si la tornessin a programar.

En definitiva, una passada si es pot anar a les localitats adequades, ja sigui perquè un s’ho pot permetre o perquè hi va aprofitant alguna de les promocions que es fan. En el cas contrari, si s’hi va cal assumir que no es podrà apreciar realment el que s’ha volgut fer a l’escenari.

Quelot Martín
@quelcom_

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *