After the party

informació obra



Companyia:
Thomas Noone Dance
Autor:
Thomas Noone
Coreografia:
Thomas Noone
Intèrprets:
Cia. Thomas Noone
Composició musical:
Jim Pinchen
Sinopsi:

Un home assegut en una cadira, reflexiona sobre converses i trobades del passat. Filtra. Intenta diferenciar el que és rellevant del que és insubstancial. Recorda. Reviu. La sorprenent aparició del seu alter ego li permetrà un diàleg tan intens com absurd. Veritats, somnis i mentides expressades amb la dansa, el gest i un titella rebel.

After the Party suposa una inflexió en la trajectòria creativa de Noone. Després de mantenir-se’n al marge, el coreògraf torna a l’escenari amb un solo que el situa a un lloc diferent físicament. Ho fa acompanyat del seu alter ego, un titella creat per Andre Mello, que li permet parlar amb si mateix.

Crítica: After the party

12/09/2019

Una conversa íntima amb el Thomas Noone

per Eva Campos
After the party Sant Andreu Teatre SAT!, 20 de juliol de 2019 [caption id="attachment_4977" align="alignnone" width="425"] "After the party" de Thomas Noone, artista resident al SAT!. Imatge del seu lloc web.[/caption]

Després de molt de temps que no veure'l en escena, no podia sinó anar a veure la darrera obra que estrena Thomas Noone. I aquest cop puja a l'escenari per parlar-nos d'ell, del seu recorregut, de les coses bones i dolentes, tot amb una reflexió típica de decaiguda després d'una festa.

Potser aquesta obra no sembla una de les seves millors peces -una escena una mica recarregada d'elements que desaprofita i unes llums massa simples pel pes de l'obra- però sí que és molt maca, sensible i íntima. Som convidats a conèixer el seu recorregut (professional). Tot i no haver trepitjat un escenari en anys, Thomas Noone es mou increïblement bé i la seva coreografia no defrauda en absolut. A més, afegeix una mica de teatre i, quasi diríem que s'apropa a la acrobàcia.

Del principi al final entenem les seves fases i en quin moment de la reflexió es troba. Comença amb el principi, quan ballava i creava sol, la llibertat que sentia, i després segueix amb la dificultat d'orquestrar a diversos ballarins sota la seva coreografia. I això darrer ho fa amb tamborets -de fet, notem la frustració que li va provocar dirigir un grup i la falta de coordinació-. Fins i tot, hi ha un moment on interpretar el públic. Quedem descoberts davant d'ell i ens parla.

Llavors continua amb allò que tots veiem al pòster i que estàvem esperant: el seu duo amb el ninot de si mateix. Una discussió interna d'una bellíssima complexitat, que sembla fàcil de fer però no té res de senzill. Em vaig emocionar. Era un duo amb si mateix, literalment, però representat perquè nosaltres ho entenguéssim. Què bonic.

Amb aquesta peça Thomas Noone ens deixa entrar dintre d'ell i coneixe'l millor. Totalment emotiu.

Eva Campos Suárez @Evinawer

L'enllaç a Youtube no està disponible.