Una deixalla ja són escombraries

ASAP ‘Actes de solidaritat amb el patricarcat’
Sala Atrium, 24 de gener de 2019

Albert Falcón Archs

És quan es concentren que els micromasclismes deixen de ser micros per passar a ser fàstics. És descontextualitzada quan s’evidencia la repugnància d’un petit gest passat.

ASAP pretén ser aquest martelleig constant que fa neci aquell qui no ho veia abans. Espera ser un exercici de capes, de treball, ple de detalls entre un discurs solidari amb el patriarcat i gestos, imatges construïdes, postures corporals i entonació. Aïllant el producte de l’envàs, la força de les paraules neix d’un escenari gairebé buit, de la presència i absència que el fos i la llum tènue ofereixen. La proposta de canvis d’escena enriqueix el relat fins a mostrar-se àgil i eteri, completament representatiu, tot i les referències desdibuixades.

Per altra banda, els personatges generen zero empatia, sobretot els homes, fet que ha de ser un repte. L’angúnia i l’admiració desagradable es combinen. És cert, possiblement ningú fins ara ho havia fet expressament, tota la resta d’actes solidaris amb el patriarcat eren inherents al mateix geni creatiu o a la realitat social plasmada de forma inconscient. Un atreviment tan directe segurament s’hagi d’aplaudir. No obstant el treball estigui ben executat, es fa incòmode. També queda en una posició estranya l’autoria masculina d’aquesta caricatura, que no deixa d’omplir de certa ironia negra tot el muntatge dramàtic.

Fins a cert punt és estrany sentir i veure una peça com aquesta. Involuntàriament tot espectador relaciona la separació entre escenari i pati de butaques com a món real i construcció artística. Per tant, malgrat que pugui ser veritat, es percep com el que és, un muntatge escènic creat a partir d’un text basat, més o menys, en allò que es viu en les relacions de parella tipus, però nodrit de la lírica que les arts escèniques permeten. Així doncs, al final allò que s’hi veu pot ser desagradable però és una construcció.

Sigui com sigui, aquest regust amarg és una construcció expressa precisament per generar aquesta sensació en qualsevol espectador. Els micromasclismes queden evidenciats i per tant associar el rebuig a aquesta conducta, encara que sigui aïllada, serà la victòria buscada.

Judit Martínez Gili
@CritCultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *