Vides pautades

Herència abandonada
Teatre Tantarantana. 16 de desembre de 2018

Les herències, com diu l’advocat protagonista, sempre generen discòrdia a les famílies: mai ningú està del tot satisfet amb la seva part. Però no es tracta només dels béns assignats a cadascú, es tracta d’avaluar a qui estimava més el difunt i qui dels vius havia fet més per la persona que acaba de perdre.

Totes aquestes disputes es posen en joc a Herència abandonada de la companyia La Volcànica, escrita i dirigida per Lara Diez Quintanilla: l’Àngela (Francesca Vadell), filla del difunt espera al despatx d’en Felip (Ramon Bonvehí), l’advocat de la família, que els seus germans tornin. Aquests s’han començat a discutir en sentir el testament del seu pare i sembla que trigaran a resoldre les seves disputes. El ritme de l’obra, per tant, el mantenen només els diàlegs entre l’Àngela i el Felip els quals, en aquesta espera compartida, portaran a escena records d’infància, tensions sexuals no resoltes i somnis que no s’han atrevit mai a realitzar.

Els personatges se’ns caracteritzen des de bon principi pel vestuari: ell amb el vestit que li va massa gran – com dugués el del seu pare, de qui heretà el bufet – i ella amb unes mitges compressives i un vestit jaqueta que la fan semblar molt més vella i encotillada del que és. De fet serà l’Àngela qui, poc a poc, vagi mostrant aquesta altra cara, la seva necessitat d’alliberar-se de les imatges que els altres han projectat sobre ella, i passi de l’Àngels màrtir a la dona perillosa que vol ser per al Felip.

Així, la tensió es va construint entre els dos personatges i l’espera dels germans, que sabem que no culminarà en una resolució, deixa de ser el més rellevant. Un dels aspectes a destacar pel que fa a la interpretació és la gestió d’aquesta tensió: el punt àlgid de l’obra no és quan es desfermen els dos personatges i ell cedeix a les projeccions i els desitjos d’ella, sinó l’abraçada i, sobretot, el silenci que es produirà just després i que es mantindrà durant uns minuts mentre tot torna a lloc, mentre ell torna a posar-se metòdicament la corbata i intenten recuperar els seus rols pautats. Però la mirada desafiant i segura de l’Àngela ens diu que ella ja no és la mateixa.

Iris Llop
@Fallen_Der_Welt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *