Viure vol dir prendre partit

Una lluita constant
Sala La Planeta, 9 de desembre de 2018

Fotografia: Kiku Piñol

El dia 9 de desembre el festival Temporada Alta va portar a Girona l’espectacle Una lluita constant, de la companyia La Ruta 40, dirigida per Carlota Subirós.

Quatre actors, una taula, cadires envoltant l’escenari i dues caixes grans enmig on projectar-hi imatges. Amb un detallat recull documental i l’adaptació dramatúrgica sobre la que recolzen la seva actuació, els intèrprets ens interpel·len directament com a espectadors i partícips de la societat. Amb els moviments que van fent els actors en la sala, adreçant-se al públic i als seus companys des de diferents punts, trenquen la barrera actor-espectador, oferint llibres i cervesa, convertint l’actuació en una conversació distesa entre una colla d’amics.

Recórrer cinc dècades de reclamacions, elegint de forma acurada els instants per aconseguir un bon encaix escènic, requereix d’un treball molt extens però alhora acurat. Amb imatges que s’inicien l’any 1968, ens repassen dècades de compromís polític i reivindicació de drets com a persones. Iniciat en territori francès, l’escenari d’inconformitat del poble es va aproximant a la nostra terra, relatant tot tipus de reivindicació obrera, aixecament feminista, donant poder al carrer i mostrant les diferents formes de lluites existents, com per exemple, la vaga de fam.

Tal com deia Angela Davis, la llibertat és una lluita constant.  Els drets dels que ara gaudim, han vingut gràcies a anys d’exaltació popular que van prendre el carrer com a escenari principal per buscar unes condicions millor.

En la mateixa idea de lluita, impera la reflexió i el qüestionament: l’enemic pot contra tu individualment, però no pot guanyar enfront la causa.

Elena Aran
@elenaaranc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *