360 grams

informació obra



Autor:
Ada Vilaró
Intèrprets:
Ada Vilaró
Direcció:
Ada Vilaró, María Stoyanova, Vero Cendoya
Il·luminació:
Silvia Kuchinow
Escenografia:
Paula Bosch
So:
Carlos Gómez
Assesor de moviment:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Tinc només un pit i no per això el meu cos deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Em transforma i et transforma. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.
La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.

Crítica: 360 grams

22/10/2019

360 grams de vida renovada

per Judit Martinez Gili

360 gramsSala Beckett, 20 d'octubre pel festival Escena Poblenou

Eva Freixa

Una taronja és per la performer Ada Vilaró la vida i la pèrdua. D’aquesta fruita d’uns 360 grams n’ha fet una història de vida, gairebé una teràpia, per reconèixer la bellesa més enllà del cos. De l’art de carrer es passa a la sala tancada per escoltar amb més atenció una acció multidisciplinària.

360 grams és una peça pausada, molt personal, que treballa des d’una experiència per construir un relat desorganitzat de dolor i superació. La pèrdua d’un pit, deixant de banda el procés de dolor i sacrifici lligat a la malaltia, trenca amb la simetria, la meitat de la fertilitat i la meitat de la feminitat. Un pit és molt més que una part del cos. Quan deixa de ser-hi s’endú el mal però deixa una cicatriu que atrapa inseguretats i un llarg camí d’enfortiment per recórrer.

L’equip treballa des de la importància de gestos al voltant del cos i d’allò que ja no hi és, des de la imatge de les taronges. Un moviment matusser, natural, estira una experiència de molts anys, que es podria explicar en pocs minuts, a una obra artística. L’anècdota, tan banal i tan crucial a la vegada, és el camí d’un procés, segurament llarg i dolorós, que culmina amb l’espectacle 360 grams.

Es fa difícil arribar a connectar del tot amb una mastectomia. Arribar a entendre que perdre un pit és molt més que un trosset de cos és l’enorme desafiament a què 360 grams s’enfronta. Partint d’una crítica al model de vida imperant, des d’un clown que descol·loca en certa manera, es fa un treball de posar cada peça al seu lloc de nou, de repreguntar-se les veritats assumides quan una petita peça deixa de formar part del joc. Personal sanitari, amants, amistats, deixar de necessitar agradar per agradar-se, aprendre de nou que la diferència pot ser un valor.

Una proposta que recull el treball personal de posar la vida en l’art i de permetre de l’art impliqui el camí que segueix la vida i fins i tot pugui ser un aprenentatge per reconduir les experiències personals. 360 grams descobreix la intimitat de l’artista, i és des de la vulnerabilitat que aprèn i ensenya a enfortir idees quan un xoc sacseja la mirada feminista, alliberada de l’esclavitud del cos, que s’havia construït.

Judit Martínez Gili@CritCultural