Tha Tzpar (L'espera)

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Ajudantia de direcció:
Clara Garcés
Intèrprets:
Sasha Agranov, Jorge Albuerne, Lola Gonzalez, Alba Saez, David Teixidó
So:
Pau Matas, Tute Salazar
Composició musical:
Sasha Agranov
Coreografia:
Quim Bigas
Producció:
Aina Juanet, Hui Basa
Vestuari:
Ivet Remacha
Autoria:
CreaMoviment
Dramatúrgia:
CreaMoviment
Sinopsi:

Un grup d’estranys comparteix refugi. A fora, l’amenaça. A dins, l’espera. I la temença d’allò que hagi d'arribar. En aquest parèntesi pot néixer la tendresa, la capacitat d’organitzar-se, la bellesa… Què hi ha dins de cadascú —i entre nosaltres— més enllà de la por? Quan viure no vol dir només sobreviure. Una experiència amb música en directe, circ, moviment, teatre de prop. Un espectacle que reflexiona sobre la gestió individual i col·lectiva de la por i sobre la resistència a la violència en un context de conflicte. Una creació de Hui Basa (Lali Álvarez i Pau Matas).

Crítica: Tha Tzpar (L'espera)

14/09/2018

A l’espera d’una pau o d’una treva

per David Jou Bueno

Tha Tzpar (L’espera) Fira Tàrrega, 8 de setembre de 2018

  [caption id="attachment_2790" align="aligncenter" width="638"] Foto de: Nau Ivanow[/caption]

La companyia Hui Basa, resident a la Nau Ivanow (la Sagrera, Barcelona), estrena aquesta obra a la Fira: Tha Tzpar (L’espera). Quatre personatges viuen aïllats en una casa situada en zona neutral, al mig d’un territori en guerra. Tenen un comportament estrident, gairebé maníac, potser causat pel conflicte bèl·lic, potser per la solitud. En el tedi de la vida quotidiana, a l’espera d’una pau o d’una treva, satisfer les necessitats primàries és tan important com enaltir els ànims. L’aparició d’un violoncel fa aflorar el més humà i tendre dels personatges. De sobte arriba un desertor i els demana refugi. Cal arriscar una seguretat monòtona i feixuga per protegir un estrany?

Els personatges parlen un idioma que és una mescla d’idiomes europeus —català, castellà, francès, italià, alemany, rus...— que funciona com a metàfora de que aquella guerra i aquell refugiat hem sigut, en el curs del segle XX, tots nosaltres; però en els diàlegs aquest idioma resulta impostat. La dansa, la música, el gest ja evoquen un món i expressen molt més, directes.

L’escenari és ideal: una antiga fàbrica abandonada als afores del poble (un incís, als balcons Tàrrega hi veureu uns domassos que en reclamen el lliure accés a les entitats amb el lema #FreeSilos. L’espai s’ho val.) Per l’ambient que evoca i els recursos escènics que ofereix, és una demostració de que val la pena sortir dels teatres. En un escenari així el teatre s’acosta més a la vida.

David Bueno @DavidDovlatov