What is the Word

Dansa

informació obra


Coreografia:
Constanza Brncic
Intèrprets:
Constanza Brncic, Danny Ronaldo
Composició musical:
Morton Feldman
Interpretació musical:
John Tilbury
Text:
Samuel Beckett
Ajudantia de direcció:
Beatriz González Magadán
So:
Carlos Gómez
Escenografia:
Sara Ojanguren
Il·luminació:
Cube.bz
Vestuari:
Marina Diaz
Producció:
Anabel Labrador
Autoria:
Danny Ronaldo
Sinopsi:

What is the Word és el títol de l'últim poema de Samuel Beckett i la pregunta que recorre aquest espectacle, en el qual la peça musical Triadic Memories, de Morton Feldman és el cos i la llum que cohabiten un mateix espai i temps. Aquesta proposta escènica neix d'un interès molt íntim per la música de Feldman i per l'última composició poètica de Beckett. Des de llocs diferents semblen fer-se preguntes similars. Hi ha en tots dos una preocupació per la paradoxa de l'expressió, per la dificultat de recordar, per la necessitat de silenci, així com per la concepció del temps i de l'escala espacial. La trobada i el diàleg de la coreògrafa Constança Brncic amb aquestes obres provoquen una dansa que busca atreure altres capes de sentit, inscrites en els gestos recordats i oblidats, i que posa en joc la gosadia i el pudor implícits en l'acte de representar.

What is the Word és un projecte de Constança Brncic, ballarina i coreògrafa, llicenciada en Filosofia i especialitzada en Pensament Contemporani. Al llarg de la seva extensa carrera ha col•laborat amb artistes com el pianista Agustí Fernández, el músic Nuno Rebel•lo, el dramaturg Albert Tola, la dramaturga Victoria Szpunberg o el compositor Joan Saura, entre d'altres, i ha ballat amb companyies com Raravis i Malpelo. Des de 2008, col•labora de manera habitual amb l'ajudanta de direcció Beatriz González Magadán i amb l'arquitecta i ballarina Sara Ojanguren.

Finalista en la categoria solo (Constanza Brncic) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: What is the Word

29/03/2019

A mig diàleg

per Eva Campos

What is the Word Auditori San Ildefonso de Cornellà, 16 de març de 2019 [caption id="attachment_4457" align="aligncenter" width="800"] Imatge extreta de entradescornella.cat[/caption]

Samuel Beckett era un escriptor i poeta més aviat pessimista pel que fa al futur que li esperava a la raça humana. Els seus textos tenien la naturalesa de l'humor negre i fosc. En particular, el seu últim poema, que dóna nom a aquesta peça, és un poema trencat i negatiu. What is the Word sembla buscar precisament això: la paraula necessària, la paraula final, a través d'una conversa en un espai quasi platònic però de dansa i so. Emperò hi ha moments on sembla que busqui més bé el significat d'una cerca, deixant així de ser una conversa a tres bandes entre la literatura (escriptor), la dansa (ballarina) i música (compositor).

La primera part de l'obra és intensa, Constanza aconsegueix omplir l'escenari amb moviments senzills a l'estil José Limón però que manté la suficient tensió per a quedar-te atrapada mirant: només amb la rigidesa i precisió dels moviments l'obra agafa sentit per si sola, en consonància amb el poema de Beckett. Ara bé no podem dir el mateix de la continuació, on la ballarina busca un costat més salvatge i es mou més per l'escenari, amb emocions enfrontades i més fortes però sense sentir-nos implicats o tan curiosos com a la part anterior. Aquesta tensió la recupera parcialment a la tercera i última part de la peça, on es pot apreciar la foscor, el pessimisme i l'autodestrucció més propera a Samuel Beckett.

Contràriament, tant els colors de les llums com la seva coreografia són fantàstiques, traslladant-nos a una altra dimensió abstracta però fortament significativa com la paraula mateixa.

La tercera integrant del diàleg és la música però malauradament sembla, seguint la metàfora, la típica persona que se'ns fa pesada i ignorem (deixem d'escoltar). I això frustra a l'espectador. Tenim un element meravellós, una composició en essència emotiva però que no deixa espai a la coreografia, a la respiració ni a la reflexió i que arriba un moment on no diu res interessant.

Eva Campos @platartistic