Orbital
Teatre Municipal l'Ateneu, 26 de juny de 2020
Cada espectacle dels Farrés Brothers i cia. és una autèntica sorpresa, un canvi de format enorme i un repte immens. Orbital no és una excepció. El retrat d’una amistat fragmentada convida a una reflexió sobre les distàncies i les (des)connexions orbitals entre persones que, ara que es parla tant de distàncies, resulta molt atractiva. Tants dies de likes, emoticones i fotografies queden, a la gran pantalla, ridículs i no són comparables amb una abraçada.
La Mariona, el Yuri i el Nil jugaven a ser astronautes i viatjar a l’espai. Ara, la Mariona està a punt de fer realitat aquell somni: viatjar a Mart. Les seves òrbites es van bifurcar fa temps però la voluntat de retrobar-se despertarà aquells jocs d’infants i tot tornarà a girar per poder abraçar-se abans de marxar. Ho aconseguiran?
La història està creada per Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet, director i dramaturg de l'espectacle. Una dramatúrgia sense paraules que s'inicia fragmentada i, mica en mica, es va entenent. Cal un treball mil·limètric per fer encaixar el puzle de pantalles amb escenografia de Xavier Erra, vídeo d'Alfonso Ferri i il·luminació de Roger Oriol. L'audiovisual és el protagonista de l'espectacle però s’hi barregen altres formats com el gest, els titelles (Alfred Casas), els objectes o la coreografia (Montse Colomé). Els estímuls no s’aturen en cap moment (les pantalles atrapen petits i grans, ja ho sabem) i la música d'Òscar Roig els acompanya evitant que caigui el ritme. Sobre l’escenari hi trobem només, o això sembla, tres taules i dos actors, però els jocs i recursos són infinits i la interacció amb el vídeo és constant.
En les interpretacions no falta l’humor, el to i les picades d’ullet tant pròpies dels seus espectacles com tampoc el toc poètic, més emotiu. El Pep (Farrés) i el Jordi (també Farrés) s’esforcen per guanyar protagonisme a l’audiovisual i, a mesura que avança la història, ho aconsegueixen i troben moments per l’humor, els jocs i les mirades. Judit Farrés és la tercera actriu, en vídeo (ells fan broma dient que és “la sister”) que, paradoxalment, és la que veiem més propera, la que ens parla amb tendresa i la que ens dirigeix els somriures més dolços.
Tractant-se d’un tema com l’espai han volgut afegir-hi contingut divulgatiu però d’una forma molt original i entenedora. No els hi agraden les lliçons, i es nota.
Tant de temps tancats a casa ara per fi tot torna a girar i els Farrés ens abracen amb aquesta proposta tendra i delicada on les pantalles agafen una dimensió ben diferent.
Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel
