Orbital

Familiar

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Premi BBVA de Teatre 2021
Núria Cañamares
Itineraris recomana

Qui de petit (o petita) no ha volgut ser astronauta? Sovint els somnis es difuminen amb el pas del temps, però a vegades creiem en coses que, jugant jugant, es fan realitat. Com ara viatjar a Mart, ni més ni menys! Fer-se gran pot voler dir oblidar coses i allunyar-se de persones, però no té per què. A Orbital, veurem el poder d’allò veritable que perdura on sigui i quan sigui. Una història de tres amics apassionats per l’astrofísica servida a través del teatre de gest i objectes i acompanyada de l’audiovisual. Una aventura plena d’humor, creativitat i emoció apta per a totes les edats i especialment recomanada a partir de 6 anys, a càrrec d’una companyia solvent i compromesa com són els Farrés Bothers.

Companyia:
Farrés Brothers
Direcció:
Jordi Palet
Dramatúrgia:
Jordi Palet i Puig
Sinopsi:

Dos nens i una nena passen les hores jugant a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal com tots formem part de l’univers. Però arriba un moment en què les seves òrbites es bifurquen. Ara són adults, fa temps que no es veuen i ja no giren l’un al voltant de l’altre. Un dia, els dos nois reben una comunicació misteriosa de la seva amiga de la infantesa. És a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Això sí, no vol marxar i deixar la Terra sense, abans, acomiadar-se’n.

És la nova creació dels Farrés Brothers i Cia., una companyia de teatre que treballa amb andròmines, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades. Creada el 2002, en formen part Jordi Farrés, Pep Farrés i Jordi Palet, tres artistes que ens proposen un teatre per a tots els públics, irònic, gens ensucrat i carregat de diverses capes de lectura. Parlen de temes potents, des de punts de vista inusuals, de forma original i no moralitzant. Humor, emoció i complicitat són la base d’espectacles com La maleta de l’Agustí, El silenci d’Hamelín, La visita de la Vella Dama o Tripula, una producció (estrenada al Temporada Alta 2013 i present al Grec 2014; Premi Butaca 2016 al millor espectacle familiar; Premi Fetén 2015) que els va obrir les portes del mercat internacional i els ha dut a països com França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, la Gran Bretanya, Lituània, Suïssa, Alemanya i la Xina.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Orbital

29/06/2020

Abraçades i pantalles, en òrbita

per Martí Rossell Pelfort

Orbital
Teatre Municipal l'Ateneu, 26 de juny de 2020

Cada espectacle dels Farrés Brothers i cia. és una autèntica sorpresa, un canvi de format enorme i un repte immens. Orbital no és una excepció. El retrat d’una amistat fragmentada convida a una reflexió sobre les distàncies i les (des)connexions orbitals entre persones que, ara que es parla tant de distàncies, resulta molt atractiva. Tants dies de likes, emoticones i fotografies queden, a la gran pantalla, ridículs i no són comparables amb una abraçada.

La Mariona, el Yuri i el Nil jugaven a ser astronautes i viatjar a l’espai. Ara, la Mariona està a punt de fer realitat aquell somni: viatjar a Mart. Les seves òrbites es van bifurcar fa temps però la voluntat de retrobar-se despertarà aquells jocs d’infants i tot tornarà a girar per poder abraçar-se abans de marxar. Ho aconseguiran?

La història està creada per Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet, director i dramaturg de l'espectacle. Una dramatúrgia sense paraules que s'inicia fragmentada i, mica en mica, es va entenent. Cal un treball mil·limètric per fer encaixar el puzle de pantalles amb escenografia de Xavier Erra, vídeo d'Alfonso Ferri i il·luminació de Roger Oriol. L'audiovisual és el protagonista de l'espectacle però s’hi barregen altres formats com el gest, els titelles (Alfred Casas), els objectes o la coreografia (Montse Colomé). Els estímuls no s’aturen en cap moment (les pantalles atrapen petits i grans, ja ho sabem) i la música d'Òscar Roig els acompanya evitant que caigui el ritme. Sobre l’escenari hi trobem només, o això sembla, tres taules i dos actors, però els jocs i recursos són infinits i la interacció amb el vídeo és constant.

En les interpretacions no falta l’humor, el to i les picades d’ullet tant pròpies dels seus espectacles com tampoc el toc poètic, més emotiu. El Pep (Farrés) i el Jordi (també Farrés) s’esforcen per guanyar protagonisme a l’audiovisual i, a mesura que avança la història, ho aconsegueixen i troben moments per l’humor, els jocs i les mirades. Judit Farrés és la tercera actriu, en vídeo (ells fan broma dient que és “la sister”) que, paradoxalment, és la que veiem més propera, la que ens parla amb tendresa i la que ens dirigeix els somriures més dolços.

Tractant-se d’un tema com l’espai han volgut afegir-hi contingut divulgatiu però d’una forma molt original i entenedora. No els hi agraden les lliçons, i es nota.

Tant de temps tancats a casa ara per fi tot torna a girar i els Farrés ens abracen amb aquesta proposta tendra i delicada on les pantalles agafen una dimensió ben diferent.

Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel