Adossats

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ramon Madaula, Jordi Bosch, Carles Canut/ Camilo García, Rosa Renom, Marieta Sánchez Martínez, Guillem Balart
Escenografia:
Joan Sabaté
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
So:
Àlex Polls
Vestuari:
Míriam Compte
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa d’en Jordi i la Carme on tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d’espines, de dracs que treuen foc i de cavallers que potser no són tan valents… Adossats intenta donar resposta a la pregunta: què ens uneix realment als nostres parents? Una història sobre les relacions familiars i les influències que van de pares a fills escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas.

Crítica: Adossats

30/12/2017

Adossats: la vida segueix igual

per Mariona Viñolas

Adossats Teatre Municipal de Girona, 1 de desembre de 2017

Plató va dir que el comportament humà es regia per tres fonts principals: l’emoció, el desig i el coneixement. Ramon Madaula, l’autor de l’obra Adossats, ha perfilat els personatges d’aquest muntatge seguint en bona part aquesta premissa, però diríem que a tots ells els mou més el desig i les emocions –siguin quines siguin- que res més. En un barri aburgesat de cases adossades al Vallès Occidental, un matrimoni –protagonitzat per Jordi Bosch i Rosa Renom- convida a passar amb ells el dia de Sant Jordi, al germà –Ramon Madaula- i l’avi –Carles Canut-. A mesura que es van destapant les frustracions i els anhels personals, el dia s’allargassa, fins ser plena nit, on tot pren sentit. L’obra, al capdavall, mostra les llums i les ombres que són presents en qualsevol família: les enveges que desperten els èxits d’altres, la solitud que se sent quan la parella no hi és, o la mera vanitat que es desperta en nosaltres mateixos i que no sempre veiem corresposta en els ulls dels altres.

Adossats podria ser el retrat d’una família “bé” americana, i precisament per això, l’espectador ideal és aquell que viu ancorat en un estat del benestar perpetu; és una peça dirigida al riure fàcil, a passar l’estona, amb elements escatològics que busquen sovint la complicitat amb el públic, sense desmerèixer aquest recurs, és clar. En definitiva, la producció dirigida per Jordi Casanovas –Premi Ciutat de Barcelona de Teatre 2012 per Pàtria- és un bon entreteniment que posa de manifest els intríngulis familiars sense arribar a  tocar os.

Mariona Viñolas