Les petites coses

Familiar

informació obra


Direcció:
Pau Bachero
Dramatúrgia:
Pau Bachero
Sinopsi:

Quan va ser que un dia, els adults, vam deixar de jugar? Teatre físic, visual i d’objectes per a públic infantil, jove i adult.

Espectacle entremaliat, fresc i inspirador on un grup d'adults lluiten per ser bons models sense perdre els papers, davant la lògica i directa sinceritat dels més petits.

Aquest treball es nodreix de la presència, l'energia i les veus dels nens i nenes de la comunitat local, que reclamen una nova mirada –la seva– i apareixen per preguntar-se amb humor i poesia com va ser que, un dia, els adults vàrem deixar de jugar.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Les petites coses

13/04/2023

Adultcentrisme quotidià

per Martí Rossell Pelfort

Les petites coses
Teatre Municipal l’Ateneu, 30 de març de 2023

 Ser petit o ser gran. Ser infant o ser adult. Ser rodó o ser quadrat. Ser gris o ser de colors. Jugar o no jugar, aquest és el dilema.

La vida quotidiana està planificada i estudiada des de la mirada adulta. L’ordre, la monotonia, la feina i els telèfons mòbils són, malauradament, el pa de cada dia. Mirar-se el món des del prisma (calidoscòpic) dels petits convida a adonar-se de l’absurditat en què vivim immersos. Aquest és el repte de la companyia La Mecànica que, amb Les petites coses, juga a abraçar un altre món possible, ple de colors i on el joc no estigui prohibit sinó que sigui la norma general. Papa, mama, per què no jugueu?

La proposta escènica dirigida pel mallorquí Pau Bachero fa confluir diferents maneres de representar la infantesa: objectes, sons, àudios, titelles i, fins i tot, una sorpresa final (que fa aflorar l’emoció i la sorpresa). Els protagonistes, quatre adults (Aina Zanoguera, Alejandro Navarro, Borja Tous i Carme Serna) interpreten còmicament com el tracte que reben els més petits és excessivament infantilitzador. La crítica arriba a la màxima potència, fins a infantilitzar aquells que suposadament tenen el comandament de la societat i, sovint, van a la deriva. Hi ha res més ximple que voler posar ordre als contratemps juganers que ofereix la quotidianitat?

L’espai es converteix en múltiples escenaris per a crear una trepidant aventura de gags, només connectats pel tema. Un recorregut que va de l’humor més pallasso a la cançó més tendra, de la coreografia més festiva a la fotografia més desesperançadora. La il·luminació i les projeccions completen el quadre i el fan visualment atractiu. Tot plegat, acompanyat d’una banda sonora incessant, a cavall entre l’odiós gronxador, la festa i les melodies de bressol.

El teatre familiar sempre busca representar la infància en escena, sense etiquetes ni paternalisme. La Mecànica se’n surt amb nota, amb la gràcia de fer confluir les veus d’aquells que no volen un futur millor sinó un present viscut. Les petites coses és una oda al joc, a mirar-se el món d’una altra manera i a riure’s de les nostres mancances. Als adults ens queda molt per aprendre. Rere els murs rígids que construïm hi ha una pulsió juganera que ho pot omplir tot de colors. I si ho provem?

Martí Rossell Pelfort