Khalid

Teatre

informació obra


Ajudantia de direcció:
Marcel Clement
Intèrprets:
Aina Balasch, Adriana de Montserrat
Composició musical:
Helena Gràcia
Interpretació musical:
Helena Gràcia
Il·luminació:
Conchita Pons
Assesoria de moviment:
Pol Jiménez
So:
Arnau de Montserrat
Direcció:
Tomás Padilla
Companyia:
Big Bouncers
Sinopsi:

Síria 2017. En una ciutat de cendra on ha caigut la lluna, Khâlid, de 5 anys, lluita i es baralla per no perdre la innocència. Khâlid vol dir etern. Khâlid és el nom que li van posar poc abans de néixer, poc abans de saber que seria una nena. Les nenes no poden anar a la lluna, les nenes no poden ser astronautes.

Una nau estratosfèrica es disposa a allunyar-se de la terra. És un coet d’última generació capaç de transportar-te direcció a la lluna, allà on s’acaba el temps i tot és possible. Allà on pots volar. L’heroi cosmològic pilota per l’espai, però l’espai no fa soroll, només a les pel·lícules.

Crítica: Khalid

26/04/2019

Amb ulls d'infant

per Jan Cabarrocas i Fernàndez

KHÂLID, l'heroi cosmològic Sala Àtrium, 12 d'abril de 2019 [caption id="attachment_4591" align="aligncenter" width="184"] Fotografía: Anna Senan[/caption]

Qui no se’n recorda de la seva infància? D’aquella innocència que et feia veure les coses des d’un altra perspectiva, mirant el món com a quelcom infinit i misteriós on tot té un sentit digne de ser descobert. Qui no ho recorda tot plegat amb un bri de nostàlgia? Durant les dues primeres setmanes d’abril a la Sala Àtrium s’hi ha pogut veure un espectacle de teatre social escrit i dirigit per Helena Gràcia que permetia a l’espectador tornar a prendre els ulls d’un infant.

La peça relata la història de Khâlid, una nena de cinc anys amb un gran somni: ser astronauta. Malauradament, el fet de ser dona i haver nascut enmig d’una guerra no li posa les coses fàcils, però ella manté la il·lusió i mostra una força envejable. Utilitzant una perspectiva que em va recordar a La vida es bella, la protagonista explica la situació que vivia, com uns extraterrestres intenten fer mal a la seva ciutat i la lluna cau sobre les cases per devastar-ho tot. Així doncs, la imaginació pròpia de la infantesa transforma la duresa de la realitat per tal de trobar-li un sentit,  ja que entendre que unes persones estan imposant la seva força per acabar amb la vida de les altres encara que a aquestes no els hi quedi pràcticament res pot resultar molt més complex i absurd d’entendre.

A través d’aquest text, Helena Gràcia junt amb la companyia ens ha fet tornar a viure la part més innocent de la infància i el que suposa viure-la en una realitat devastadora. La proximitat del teatre i la música en directe que acompanya la peça provoquen que com a espectador t’immergeixis en la trama prenent la visió de la protagonista, la qual cosa no treu com de colpidora resulta la història i el seu desenllaç. A través dels seus ulls, es pot veure la normalització de la realitat que caracteritza a l’ésser humà, el qual tot i viure en situacions tan adverses com la que relata la història no decau i troba la força d’allà on sigui per continuar endavant. La resiliència i l’instint de supervivència finalment ho aconsegueixen, però el que està clar és que fa falta molt més que imaginació per poder canviar el món.

Jan Cabarrocas @JanPicapiedra