T'estimo si he begut

Musical

informació obra


Autoria:
Empar Moliner
Direcció:
David Selvas
Intèrprets:
David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Carme Pla, Marta Pérez, Àgata Roca, Ernest Villegas
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Roger Àbalos
Coreografia:
Pere Faura
Vídeo:
Mar Orfila
Ajudantia de direcció:
Daniel J. Meyer
Producció:
T de Teatre, La Brutal, Dagoll Dagom
Sinopsi:

Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, és clar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influ en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant I volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algun de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

Empar Moliner

Crítica: T'estimo si he begut

21/12/2020

Anem al bingo a veure teatre!

per Gina Duran

T'estimo si he begut
Teatre Municipal de Girona. 9 de desembre de 2020

Heu anat mai a un bingo? O potser sou més de casino? Va, no m’enganyeu! Sé que us encanta jugar-vos la sort. La sort, o la desgràcia... Ja sabeu que a aquests llocs només hi preval l’atzar, la roda de la fortuna és qui decideix si ho tindreu tot o si no tindreu res. Si us emportareu uns ‘dinerons’ o si els perdreu tots. Us ho he de dir: el bingo és com el casino, però ‘cutre’. Boles amb números que giren i giren sense parar dins el bombo. I de tant en tant, en surt una. Tindrem sort avui? No ho sé pas.

I és que la vida, a T’estimo si he begut, és com un bingo. Ens enamorarem, avui? Potser... Ens faran fora de la feina? Qui sap! Farem l’amor? De ben segur que sí. I és que Empar Moliner, autora del musical, ens endinsa en un món irreal -però real-, amb tocs fantàstics, quasi quimèrics, i amb historietes que, al final de tot, podrien esdevenir estranys malsons dels quals sortosament sempre despertem. Uns malsons corcons protagonitzats pels fabulosos David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Rosa Gàmiz i Ernest Villegas, dirigits per David Selvas. Tota la tropa de T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal junts donant vida als nombrosos contes d’Empar Moliner.

Micro relats que sorprenen, que delaten, que deixen perplex, que critiquen, que miren i analitzen, que fan somiar amb els ulls oberts. Històries cabareteres que viuen i beuen del bingo i de la seva fortuna i atzar. En un espai immens amb un terra emmoquetat (a què em recorda, això?), amb parets emmoquetades (ai, ai!), amb televisions on apareix el recompte de números (tan, tan, tan...), taules rodones on beure alcohol i marcar números, i tot embolcallat en una estètica rosa, monocromàtica. Ningú pot dir que no sigui un bingo.

Dues hores ben bones de cançons amb lletres enganxoses, coreografies animades i potents, frases i girs enginyosos i el cinisme i l’acidesa de Moliner al més pur estat. En alguns moments no saps com entomar-lo ni què pensar. La nostra contemporaneïtat criticada. Un espectacle de pujades i baixades. Una muntanya russa amb moments àlgids, de riures i aplaudiments, i amb moments més fluixos que fan minvar l’atenció. En qualsevol cas, tota una experiència la de poder conèixer els personatges de Moliner de primera mà, com ella mateixa els descriu “no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics”. Una obra que ens recorda que el teatre segurament no ens donarà feina, però per sort, sempre ens quedarà el bingo.

Gina Duran
@ginaduranoliu