The Party és un exemple d'alta comèdia sense secrets superflus o detalls innecessaris: converses creuades entre amics sobre dilemes vitals que giren entorn de tota mena d'assumptes, des del sistema sanitari, a la hipocresia de determinada espècie d'intel·lectuals i progressistes de professió, personatges acomodats que, a l’hora de la veritat, són tot el contrari del que fan veure als altres (i fins i tot a ells mateixos).
L'obra parla de tantes coses que (gairebé) aclapara: de la necessitat d'un bon sistema nacional de salut, de la perillosa dicotomia entre sanitat publica i curanderisme, de la fe religiosa, de l’ateisme, de la mentida dels jocs financers amb uns diners que no estan enlloc, dels ideals relacionats amb el cor i les entranyes i no tant amb el cap, de la decència, de la infidelitat, de la contradicció entre idees i actes, de les noves estructures familiars, del masclisme, del feminisme, de la rotunda possibilitat de que no tots els homes siguin uns violadors. De la vida.... de la nostra vida.
The Party
Teatre Poliorama, 24 de novembre de 2023
L'espectacle escrit per Sally Potter ha arribat a Barcelona amb la traducció i direcció Sergi Belbel. Una obra que parla de l'amistat i l'èxit. The Party destapa els secrets de set personatges, que surten a la llum per molt que intentin cobrir-se.
Els invitats es troben a la casa de la Janet (Marta Ribera), per celebrar el seu èxit com a primera ministra de la salut pública. El seu marit Tom (Lluís Soler) està a casa, amoïnat, no vol arruïnar la festa, però tenir els ànims per terra tampoc fa que els invitats estiguin alegres. Després ve la millor amiga d'en Tom, la Martha (Montse Guallar) i més tard arribarà la parella Jinny (Queralt Casasayas) que deixarà anar una triple bomba. Quan arriba l'April (Àngels Gonyalons) es pot veure que les seves ganes d'estar amb el seu acompanyant Gottfried (Jordi Diaz) són nul·les, i ens espera una sorpresa, avançada per com diu ella "girs dramàtics". I finalment, qui menys alegre està, és el Billy (Biel Durán), un amic que durant l'obra es planteja moltes vegades de si venjar-se o no.
El text parla de l'amor i de l'amistat. Aquests dos termes sempre van units, fins que algú que està en la relació decideix destruir, marxar o canviar per anar més lluny que mai. Reflexions, arguments que ens hem de plantejar: què és més fort l'amor o el somni? Renuncies a tot el que has lluitat per un amor que et traeix? Aquesta obra no només et dona el temps per raonar, sinó que també fa que gaudeixis de ser-hi.
L'escenografia, creada per Jorba Miró, són cinc espais que tenim visibles durant tot l'espectacle: el rebedor, el lavabo, la cuina, el menjador i el pati exterior. Sempre hi ha moviment, però deixant espai de pausa perquè així l'espectador pugui apreciar el moviment i el temps, per acabar d'entendre cada personatge. Ens hem de fixar en un gest, perquè en podem treure molt.
Cada història ha d'arribar a un final. La Janet, amb l'ànima trencada, decideix donar l la venjança menys esperada, deixant-te bocabadat. Qui dona el començament, decideix el final de la història . Quina història acaba?
Àlex Grande
@alex_gral_27