El futur. Joan Yago

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Joan Yago
Direcció:
Joan Yago
So:
Guillem Rodríguez
Intèrprets:
Aura Foguet, Martí Costa, Cristina Baró, Berta Bähr, Xènia Sellarés, Uri Callau
Coreografia:
Xènia Sellarés
Sinopsi:

“Heu pensat alguna vegada què diran els vostres fills, els vostres néts o els vostres besnéts, quan vegin les vostres fotografies? Què pensaran quan trobin els retrats esgrogueïts i polsosos dels seus ancestres en algun racó fosc de les cases voladores on viuran d’aquí a 75 o 100 anys? Què pensaran dels nostres pentinats? De la nostra roba? De l’expressió de les nostres cares o de les coses que vam fer mentre vivíem el curt moment de la història que vam anomenar ‘nostre’?”

Crítica: El futur. Joan Yago

19/09/2019

Aventura íntima i positivisme cap el futur

per Eva Campos

El FuturEspai Joan Brossa (Barcelona), 13 de setembre de 2019

Imatge del lloc web del Teatre Eòlia.

Com creieu que les nostres properes generacions s'imaginaran llur futur?

Basat en aquesta senzilla premissa, Joan Yago (amb agraïments a Dagoll Dagom i l'escola Eòlia, entre d'altres) crea una peça de teatre completa, jove i dinàmica, que inclou humor així com ciència-ficció.

Ara mateix tenim tendència a ser bastant negatius pel que fa al nostre futur i el de les generacions que vindran després de nosaltres. A més, no en parem de filosofar però no hi fem res. El Futur, però, és una obra positiva que ens puja la moral i dóna esperances a la humanitat. Així sí que es pot continuar endavant! L'obra ens dóna ales per ser creatius i imaginar-nos millors futurs que el que se'ns prediu.

L'estructura és curiosa i ho és més la presentació. La peça es divideix en diferents parts basades en diferents personatges presentats alhora per un altre que d'alguna manera hi està implicat. La introducció ens fa viatjar per diferents èpoques en un ordre bastant cronològic, d'un passat recent fins a un futur pròxim, i al mateix temps ho fa d'una manera propera i fins i tot íntima. El més curiós és fins on arriba la imaginació dels personatges. Acabem per agafar-los afecció i, personalment, vaig voler-ne saber més d'ells. 

L'escenografia, tot i ser comú, està plena de detalls i elements que ens van traslladant en el temps. A més, amb una estètica molt contemporània, hi ha joc amb l'audiovisual i text així com la interpel·lació al públic. Millor dit, es dirigeixen a nosaltres com si fos un monòleg còmic. D'aquesta manera s'aconsegueix un ambient més relaxat i amb predisposició a riure i que el temps ens passi volant.

Així doncs, citant el director, aquesta peça vol ser "un intent -de vegades inconscient i desesperat- d'imaginar un demà positiu, alegre, o, com a mínim, divertit", i ho aconsegueix. Joan Yago arriba amb idees molt creatives i, segurament, ens portarà noves peces molt interessants en el futur.

#ElFuturDeJoanYago

Eva Campos Suárez@evinawer