Camí a l'escola

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Campi qui pugui
Direcció:
Rosa Diaz
Intèrprets:
Aitana Giralt, Cristina Garcia, Alicia Buil, Jordi Pedrós
Escenografia:
Joan Pena
Il·luminació:
Miki Arbizu
Composició musical:
Pascal Gaigne
Sinopsi:

Tres germanes s’han d’enfrontar diàriament amb multitud d’adversitats i perills per arribar a l’escola. Un camí diari que sempre és diferent i que, avui, ho canviarà tot. Una realitat per molts infants d’arreu del món que són conscients que només l’educació els obrirà portes a un futur millor.

Part dels beneficis de l’espectacle es destinaran a l’associació “Sur le chemin de l’école” per assegurar l’escolarització en zones rurals i problemàtiques d’arreu del món.

Inspirat en el documental “Sur le chemin de l’école” de Pascal Plisson

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Camí a l'escola

10/02/2020

Aventura quotidiana, extraordinària

per Martí Rossell Pelfort

Camí a l'escolaSAT! Teatre, 8 de febrer de 2020

Fotografia extreta de la web de la companyia Campi qui pugui.

Moltes nenes cada dia han de fer un viatge duríssim per arribar a l'escola. Aquesta és una història de tres nenes que no sabem d'on són. No parlen cap idioma. Els parlen tots. Una història feta de moltes històries. Dures però també precioses, se'ns presenten amb una tendresa increïble que arriba al cor de cadascú de nosaltres i, especialment, dels nens i nenes, que connecten de seguida amb un viatge emocional i emocionant.

Les interpretacions desprenen la naturalitat pròpia de la mirada neta i pura dels infants, que s'enfronten a les dificultats des de la innocència i la bondat. I aquest viatge n'està ple, de dificultats: personals, físiques, metorològiques... Però malgrat tot es donen suport, s'estimen i comparteixen tot el què tenen. Fent del patiment un joc i convertint els plors en rialles. La meva mare em va xiuxiuejar, a mig viatge, que quan arribin a l'escola, ja ho hauran après tot.

Les Campi qui pugui van quedar atrapades pels testimonis de tots aquells infants i, per portar tanta veritat a escena, no podien trobar una millor directora que Rosa Díaz, la Rous, de qui en coneixem una mirada, una tendresa i una artesania que embolcallen aquest i tots els seus espectacles. La posada en escena captiva, fent-te viatjar per tot el món. La precisió tècnica lliga amb l'espai sonor, el vestuari i la il·luminació. L'acció no s'atura en cap moment i les intervencions d'altres personatges permeten que el viatge flueixi.

La poesia de l'escena no fa menys dura aquesta realitat, però l'apropa. Recordem Joana Raspall, inevitablement, i com acaba el seu famós poema, Podries: "si haguessis nascut en una altra terra, la tristesa d'ell, podria ser teva".

Martí Rossell Pelfort@martirossellpelfort