De Nao Albet i Marcel Borràs

informació obra



Direcció:
Nao Albet, Marcel Borràs
Dramatúrgia:
Nao Albet, Marcel Borràs
So:
Nao Albet, Marcel Borràs
Escenografia:
Nao Albet, Marcel Borràs
Vestuari:
Nao Albet, Marcel Borràs
Il·luminació:
Nao Albet, Marcel Borràs
Assesoria de moviment:
Nao Albet, Marcel Borràs
Vídeo:
Nao Albet, Marcel Borràs
Intèrprets:
Marcel Borràs, Nao Albet
Caracterització:
Marcel Borràs, Nao Albet
Ajudantia de direcció:
Marcel Borràs, Nao Albet
Sinopsi:

Cada cop que Nao Albet i Marcel Borràs posen el seu nom a un projecte és segur que no serà gens convencional. Només cal repassar els crèdits per ensumar que aquesta retrobada de dos amics el 2055 també serà sorprenent. Parlaran de totes les coses bones i dolentes d’una relació nascuda el 2007, però sobretot d’una malaltia: l’ego.

Crítica: De Nao Albet i Marcel Borràs

02/12/2023

Biondicadors escènics

per Eduard Cabezudo

De Nao Albet i Marcel Borràs

Festival Temporada Alta (Girona), 18 de novembre de 2023


Nao Albet i Marcel Borràs, dos joves dramaturgs, directors i actors, fan un recorregut pels quinze anys que porten treballant i compartint escena, així com la seva relació d’amistat influenciada pels projectes comuns i les seves visions personals. Ho fan com sempre, a la seva manera. Durant quasi dues hores van explicant petits fragments d’aquest viatge conjunt de com han anat creixent com a artistes. Per descomptat, com en tot inici d’una relació bonica, es veuen virtuts en les parts descompensades. Però quan l’essència i les ambicions d’un mateix floreixen, els seus egos surten i comença el duel per veure qui és més egocèntric.

Sense gaires focs artificials escènics ens mostren totes les seves capacitats actorals, despullant ànima, cos i escenari. Fan un exercici introspectiu que fa que el públic tingui empatia amb els actors. Aquesta obra et fa reflexionar, et fa veure que tothom en algun moment és i ha de ser egoista. Ens hem de sincerar amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta per seguir i satisfer els nostres desitjos.

Tots dos tenen un llarg recorregut sense interrupcions, han estat a les mans de grans directors i directores, tant en sales de teatre com en pantalla, acompanyats i sols. Amb aquesta obra mostren les seves aptituds artístiques mostrant el seu domini com a actors, dramaturgs, directors i constructors escènics. La qualitat teatral d’ells dos ve determinada per paràmetres com el control i l’equilibri. Són trapelles i els agrada trencar les normes establertes donant una visió alternativa, sempre sent fidels a la seva creativitat. 

El concepte de bioindicadors fa referència a organismes que determinen la qualitat d’un ecosistema. Per tant, podem considerar en Nao i en Marcel bioindicadors dels ecosistemes escènics? Qui sap què ens portarà el futur... Sigui com sigui, considero que si alguna obra va firmada per un d’ells, caldrà deixar-se anar i seure a veure quina serà la seva següent creació.


Eduard Cabezudo