Brexshit

informació obra



Intèrprets:
Èric Pons, Patricia Sequedo, Sara Granés
Vestuari:
Arnau Raga
Escenografia:
Iris Romero
Il·luminació:
Iris Romero
Composició musical:
Enric Jordà
Assesor de moviment:
Jorge Velasco
Direcció:
Rafa Valls
Companyia:
Katharsis
Sinopsi:

Brexshit és una peça de dansa-teatre que engloba la reacció de la joventut obrera del Regne Unit en vers el referèndum de pertinença a la Unió Europea.

Però va de molt més. Parlen de com el “marketing” polític s’apodera dels carrers, de com les classes privilegiades perverteixen el discurs i forcen problemàtiques inexistents, convertint a germanes i amigues en enemigues.

“Leave” o “Remain”, “sí” o “no”. Un discurs de guanyadores i perdedores on els privilegis són l’única armadura.

Crítica: Brexshit

03/02/2021

This is all bollocks

per Marta Duran

Brexshit
Centre Cívic La Farinera del Clot, 28 de gener de 2021

El teatre polític està mort.

... vull dir, el teatre polític de “vull que estiguis d’acord amb mi”, el de “això és el que està bé i això el que està malament”, aquell que ha de ser ben seriós perquè te’n facis al càrrec. Bé, potser no està mort. Potser és que, ja ben entrats al segle vint-i-u s’han de repensar algunes de les seves fórmules. I Brexshit, de la companyia Katharsis en proposa un bon grapat.

Aquesta jove companyia, en el marc de la seva residència escènica a la Farinera del Clot, s’apropa a un dels temes d’actualitat més suats i repetits, que ens ha anestesiat per infoxicació durant els darrers cinc anys: el Brexit de la gloriosa Gran Bretanya. Ja abans que s’aixequi el teló, Katharsis declara les intencions –"Brexit" i "shit", "merda" en anglès, son una sola realitat i paraula. El millor de tot? Tot això ho fan sense dir gairebé un mot.

Perquè aquí entra el segon dels punts forts de l’obra: és "teatre-dansa". No espereu personatges, ni acció, ni diàleg: no els trobareu. Tampoc idees clares, ni arguments –fórmules ben presents en el teatre polític més convencional. Brexshit proposa una gramàtica del moviment –des dels moviments dels joves "birra-piti-selfie" fins al panteixar ofegat per la Union Jack– per explorar els matisos del procés d’escissió de Regne Unit respecte la Unió Europea. Cínics i reaccionaris, amics de la raó i el bon seny, aquells escindits i deixats de banda en el moment en què la pregunta (“leave” o “remain”) és formulada: tots hi tenen cabuda. La posada en escena ajuda molt a aquest fluir: pantalles per a retransmetre i remixar els discursos, música electrònica per a marcar els tempos, autotune com a eina política i creativa. Una visió arriscada, contemporània i plena d’emojis de la política d'avui en dia.

Si us agrada la política o el teatre (o millor encara: el teatre polític!), aneu-hi. Espero i suposo que hi haurà més bolos de Brexshit, més enllà d'aquesta estrena. I, si no n’hi ha, reclamem-los. Necessitem més emergències d’aquest tipus.

Marta Duran
@mduranar