Brilliant corners

informació obra



Autor:
Sílvia Zayas, Orquestina de pigmeos (Nilo Gallego i Chus Domínguez)
Sinopsi:

En aquesta col·laboració amb l’artista escènica Sílvia Zayas, el col·lectiu artístic Orquestina de Pigmeos – format pel músic Nilo Gallego i el creador audiovisual Chus Domínguez – ens convida a ser part de l’equip de realització d’una pel·lícula. Però atenció: traient de l’equació càmeres i projectors. Tot fent que gravem, i fent servir el caminar mateix com a seqüència rítmica en un temps cinematogràfic, esdevindrem – nosaltres mateixes – pel·lícula. La banda sonora seran els sorolls de la ciutat, a excepció de fragments musicals interpretats en directe pel músic Pope, inspirant-se en Thelonius Monk – el geni de la improvisació jazz que tant bé sabia fer brillar el present amb especial intensitat.

Quan gravem, percebem els espais de manera diferent. Darrera la búsqueda de plans, seqüències i històries s’amaga una mirada sobre la realitat bastant insòlita. Un cop es crida “acció!”, tot de cossos s’organitzen darrere i davant les càmeres per extreure allò que es vol de cada racó, i llavors, a més a més, passen coses: apareixen oportunitats inesperades, la llum cau just des d’un angle determinat… els llocs mateixos es revelen plens de vida.

Quan anem a veure una peça site-specific, passa quelcom similar. Fora de la caixa negra d’un teatre, veiem canviar espais quotidians a través dels accents que proposa una coreografía o a través de la vibració existencial de qui la balla, alimentada per les textures, les memòries o el que sigui que li proposa l’entorn.

A mig camí entre el site-specific i la realització d’una pel·lícula imaginada a temps real, a Brilliant Corners buscarem, junts, la ficció que conspira en les petites coses, en els detalls que normalment passem per alt, en les traces que deixa el nostre pas sobre espais coneguts i no-tan-transitats de la ciutat.

Crítica: Brilliant corners

30/10/2020

La capacitat de filmar sense gravar

per Berta Cotrina

Brilliant Corners
Nova Jazz Cava de Terrassa, 10 d'octubre de 2020, Festival TNT

A vegades descontexualitzem els noms de les ciutats del seu significat. Terrassa, un lloc de trobada, de repòs, de reconciliació; ple de vida. Un espai que dóna molt de joc al col·lectiu Orquestina de Pigmeos, que es qüestionen què passa quan realitzem una pel·lícula sense filmar?

Brilliant Corners és una experiència única, on l’espectador és un agent actiu. Els carrers de Terrassa es converteixen en espai escènic amb el moviment de la claqueta. No es diu acció, però l’escena ha començat; en realitat fa hores que roda, però fins ara l’havíem ignorat. S’està massa acostumat a només mirar-se a un mateix, i ens oblidem que l’exterior també ens crea. 

De cop i volta tot agafa una altra mirada, descobrim la teatralitat que ens acompanya al dia a dia: el moviment dels nostres cossos, la reacció a les situacions, els protocols que la feina ens imposa... Però aquesta teatralitat no és el fet en estat pur? Són els nostres ulls els distorsionadors? Estem massa poc acostumats a observar les coses i això ens fa experimentar sensacions desconegudes. Caminem sempre amb el pilot automàtic i el Google Maps activat. 

Una peça que convida a la interacció entre els espectadors, crear a través de la seva mirada i el teu punt de vista, una continuïtat que parla. Dins del festival TNT podem veure que cada cop hi ha una tendència a parlar sobre l'entorn, trencar l’individualisme que crea el capitalisme. Vam poder veure a La Ciudad, de Verónica Navas com posa el focus als petits detalls que ens envolten. Ja no només trobem una interacció dins un temps concret, sinó que el món comença a parlar un idioma inclusiu i col·lectiu. 

Berta Cotrina
@Becodo