Bürstner's Club
Refugi 1 - Moll de costa (FITT), 29 d'agost de 2024
La Bürstner Club és un model de caravana nascut fa temps. És també el refugi de la companyia DelsAltres en un ambient fosc, incert, potser sanguinari. Un ambient freqüentat sovint pels artistes de circ.
Sembla que ens trobem davant un espectacle bastant clàssic. Diferents càpsules inconnexes que inclouen diferents moviments de circ se succeeixen sense, aparentment, tenir connexió entre elles. Espero no veure una concatenació d'hora i deu d'exercicis demostratius sumats a un intent de posar-hi dramatisme no justificat. Mentre espero, admiro la destresa circense, sobretot, de Rosa Schmid, però també de la resta de la companyia (Pablo Meneu, Nicolò Marzoli, Guillem Fluixà, Elena Vives) i l'humor decadent que dona, tot i això, un toc fresc a la foscor de la peça, de Claudia Zucheratto (excelsa clown) i Eleonora Gronchi. Totes són artistes excepcionals, cadascú en el seu camp, i resulta que totes set es compensen entre elles per donar un total harmònic, un equilibri bastant perfecte entre clown, corda, acrobàcia, dansa i mil etiquetes més que podrien definir les mil disciplines que es dominen a la companyia. S'acosta el final i, tot i estar embadalida, m'agrada que es nuïn tots els fils que havien quedat penjant. Tot i que hi ha alguna cosa que no s'acaba de resoldre mai, en general es nota que la companyia s'ha preocupat, precisament, per no generar una concatenació d'hora i deu d'exercicis demostratius sumats a un intent de posar-hi dramatisme no justificat.
Passa sovint que, si no és la primera vegada que veus circ, se't repeteixen números. Bürstenr's Club no se'n salva, i alguna cosa que s'hi veu s'ha vist sovint. De tota manera, s'excusa de ser típic per la solvència i traça dels intèrprets, així com pel bon treball de la situació i els personatges; ben construïts sense paraules, o amb ben poques, i amb personalitats més aviat rodones. Tenint al cap una línia estètica prou de moda entre les companyies de circ; aquesta mena de foscor, de retrat d'un estil de vida rònec i fraternal alhora, estil que recorda al d'altres peces com Nest de Sarau, que es va poder veure a Fira Tàrrega 2022, o Rouge Nord de Cirque Pardi!, que a casa nostra es presentava al Kontrast del 22 o a la Mostra Igualada del 23; aquesta obra que ens ocupa, i que va néixer més o menys al mateix moment que les altres esmentades, n'és clarament un exemple i, per tant, no és res excepcionalment original. Ens hem de preguntar, però, què hi anem a buscar, perquè, no obstant això, l'originalitat es manifesta en aquest cas en el saber fer d'una forma pròpia, definint-se a la vegada dins una línia estètica molt concreta i compartida que, tot i haver-se vist bastant últimament, no està encara esgotada.
Com a postdata final vull fer menció especial a la banda sonora més nostàlgica i ben triada de la temporada. Val la pena acostar-se a veure com es viu en una Bürstner Club aparcada en un descampat mentre sona pop-rock emblemàtic.
Anna Ginestà.
@annaaginesta (instagram)
@annaflabiol (annaflabiol)
