Text de Dolça Alcanyís i Anna Llosas
El gos
La Planeta, 11 d'octubre de 2024
Minut setanta-tres de l’obra El Gos, del dia divendres onze d’octubre de 2024. Focus en fade out.
Fosc.
Aplaudiments.
Els actors Albert Pérez i Albert Prat surten a saludar dos cops.
El públic va sortint amb compte-gotes pel darrere de La Planeta. Tertúlia davant la porta:
-Saps què m’ha inquietat? La tensió del principi. Estaven tan garratibats que no podia suportar tanta tensió, i això m’ha agradat, m’ha enganxat des del principi.
-Sí? Això a mi m’ha dispersat, perquè he pensat si havien d’estar així tota l’estona, no podria aguantar tanta tensió.
-Mare, què t’he dit a l’hora de dinar? Que no l'entendries.
-Jo la segona part me l’he agafada com una altra història, perquè si no...
-Jo, la veritat, massa modern.
-Aquesta, la Cunillé, sempre escriu mooolt... a la seva manera. T’han explicat a tu el que vol dir?
-Jo tinc el text, perquè al club en farem una tertúlia, i és clar, canvia havent-se’l llegit abans.
-Estàs guapa, guapa, guapa, tu, amb el nou pentinat.
-No t’anava a saludar perquè no t’havia reconegut.
-Ahir se’ns va posar a ploure i no vam arribar a la Catedral. Quin xàfec, tu.
-L’he trobada molt complicada.
-Però quin és el tema?
-En una xerrada la Lluïsa explicava que més que d’un tema, el conflicte dramàtic sortia de dos personatges d’entorns molt diferents.
-Sí, jo això ho he vist molt clar amb el gos.
-Ah sí, aquest gos semblava més fàcil de cuidar que el nostre.
-Jo no sé si ha durat una hora i mitja o quaranta minuts.
-Heu vist La Maternitat d’Elna?
-Si en Dani diu que està bé, és que està bé.
-Està molt bé.
-Si voleu anem a veure un Macbeth que faran a la biblioteca. Però aviso, serà un Macbeth MODERN.
-Jo ja m’estic adaptant a la situació. Més no puc fer! Vaig a veure teatre modern, vesteixo modern...
-Ens vam conèixer aquí a la Planeta quan vam anar a veure Acorar.
-Tu, no cal que m'amenacis amb que és modern. Que sí, que m’adapto... Què sortirà? Un Macbeth cap per avall? Jo si estigués a Madrid i pogués anar a veure teatre clàssic gaudiria com una vedella. Tan modern no m’arriben les neurones.
-Hi ha modern i modern, això a mi m’ha semblat massa clàssic.
-A Barcelona l’han tret tot aquest teatre. Ara fan un teatre que a la gent li costa d’entendre. Al Nacional, què passa allà? Surten amb cada cosa...
-Jo d’aquesta obra no sé què pensar-ne. Quan he vist aquell home allà assegut, sense les sabates i amb el mitjó foradat, he dit: això ja és el colmo! Perquè almenys, si has de sortir a escena, mira que les coses estiguin bé. Això és un fallo de cap a peus!
-Les portes d’emergència del de Perpinyà són portes d’avió.
-Però això del mitjó, creieu que estava fet expressament?
-Jo és que no sé, només sé que no sé res.
-He pensat que era un tot. Però si realment no és així, són detalls que has de tenir en compte, no pots sortir amb un mitjó foradat a fer una obra de teatre. Quedes fatal! Per això he pensat que deu ser tot un tot. Tot un tot.
-Jo no he entès res.
-La vida a vegades tampoc s’entén.
-Mira, una altra obra que hem vist.
- Adeu-siau.
-Aneu a peu?
Dolça Alcanyís i Anna Llosas
