L’Èric té setze anys i aquesta dada li resulta sorprenent: “Com puc ser tan jove i sentir-me tan profundament esgotat?” Això és el que pensa aquesta nit mentre mira la tele amb les bambes posades i el mòbil a sobre de la panxa. D’aquí a pocs minuts rebrà un missatge: “Vine ara. Si vols acomiadar-te del pare has de venir ara.”
La directora Glòria Balañà i el dramaturg Joan Yago ens acosten a la vivència de la malaltia i la mort des dels ulls d’un adolescent. La pèrdua d’un pare coincidint amb el moment de construcció de la identitat i el descobriment de les implacables normes del món. Els records, els projectes, les converses difícils i, sobretot, les converses que ja no podrem tenir. Els amics, la família (el que significa realment ser família) i també l’abisme insondable de tot el que passarà a partir d’ara. Dalt de l’escenari, un viatge nocturn a través de la ciutat, una cursa desesperada per arribar a temps, un tros de vida tempestuós, però profundament humà i ple de llum.
Tot el que passarà a partir d'ara
Teatre Auditori de Granollers, 26 de novembre de 2023
Cada quant hi pensem? Ho fem en present, passat o futur? Què volem? Per què t'ho explico?
La pèrdua d'un ésser estimat mai és senzilla de superar, i encara és més difícil si duus la incertesa d'uns deu anys sense saber quan morirà. Els moments on el recordem, on el fem present, se'ns omple el cos de melancolia, d'angoixa de recordar aquella vivència. Què hauria passat si no hagués sortit de casa?
L'espectacle escrit pel Joan Yago explica la història de l'Èric (Nil Cardoner), un adolescent que fa molts anys que està al costat del seu pare i ha arribat el moment d'acomiadar-se'n. Mentre emprèn el seu camí a l'hospital es planteja moltes preguntes; què faig aquí?; què li diré?; per què no em puc moure?
Preguntes que ens envolten, que li ronden en el cap durant molta estona, però el camí li presenta moltes sorpreses. Ha de prendre les decisions correctes, les madures, però no es deixa de sentir sol, insegur sense ningú que l'acompanyi, tot i la mare i el germà, no s'acaba de sentir cent per cent acompanyat fins a arribar a l'hospital i poder respirar, abraçar a la seva mare com quan era petit i veure al seu pare una vegada més.
L'obra, dirigida per Glòria Balañà, compta amb una coreografia dels moviments d'Ariadna Montfort, espai sonor (Àlex Polls), il·luminació (Sylvia Kuchinow), que acompanya i et posa en situació en tot moment. Et submergeixes en la història on et posarà els pèls de punta, una hora i mitja que et passarà volant on no desconnectaràs i empatitzaràs en el sentiment.
Sortiràs de l'espectacle amb moltes preguntes, però amb la tranquil·litat de saber que tothom tard o d'hora viurà aquestes situacions. Potser en un mateix, les viuràs, i ja sabràs com dir que ets present, tot i que no totes les històries siguin iguals, tots tenim sentiments i, per desgràcia, hem experimentat la pèrdua d'un ésser estimat.
Àlex Grande
@alex_gral_27
