El metge de Lampedusa

informació obra



Adaptació:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Miquel Gorriz
Intèrprets:
Xicu Masó
Escenografia:
Lluís Nadal (Koko)
Il·luminació:
Angel Puertas, August Viladomat
Vestuari:
Carme Puigdevall i Plantés
So:
Marc Paneque
Producció:
Temporada Alta, Teatre Lliure, Punt produccions Teatrals s.l
Autor:
Oumou Sangaré, Cristina Clemente
Sinopsi:

Pietro Bartolo fa trenta anys que és metge a Lampedusa i un exemple de coratge, compromís i dignitat. I un samarità convençut de la Llei del Mar. Un dia, ja llicenciat, va decidir tornar a la seva illa al bell mig del Mediterrani per ajudar els seus i a tots els qui arriben del mar. Bartolo és el metge que els acull i cuida i també l’home que escolta les seves històries de misèria, persecució i por. El relat de la seva vida (recollit al llibre Llàgrimes de sal de la periodista Lidia Tilotta) és també la memòria de totes aquestes biografies de la desesperació. Xicu Masó s’ha fet seva la veu i la memòria del doctor Bartolo per fer-nos entendre la urgència de la catàstrofe amb un espectacle basat en fets tristament reals.

Finalista a espectacle de petit format al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 en la categoria d'actor (Xicu Masó)

Crítica: El metge de Lampedusa

26/11/2017

Cal no oblidar i no conformar-se

per Maria Esplugas

El metge de Lampedusa Teatre Lliure, 7 de novembre de 2017

Un silenci colpidor i seguidament aplaudiments que no s’acaben. Ningú sembla voler abandonar la sala, intentant digerir el que s’explica a El metge de Lampedusa. L’obra del teatre lliure no deixa indiferent a ningú.

Xicu Masó encarna a Pietro Bartolo, el metge d’una petita illa siciliana anomenada Lampedusa, on fa 26 anys que hi arriben persones que creuen el mar en busca d’una vida millor. D’una forma aparentment senzilla, amb una escenografia de Lluís Nadal que consta d’un escriptori, una camilla i algunes cadires a més d’una pantalla, aconsegueix fer-nos viure totes aquelles petites i grans històries que transcorreren i transcorren encara avui en dia. Perquè és molt fàcil oblidar, mirar cap a un altre costat, veure el diari que hi ha hagut un nou naufragi i girar pàgina com si res, pensar en xifres… Però cada número és una vida, un pare, una mare, un avi, un germà, un cosí, un cuiner, un fuster, un metge, un músic,… El mateix Xicu va fascinar-se pel testimoni del Doctor Bartolo, i ara d’una forma molt humana i vital broda el personatge, mostrant-lo com algú amb sentiments, que també pateix per tots aquells que arriben a Lampedusa pensant-se que és la porta d’Europa que resulta tancada, però amb límits i necessitat que la gent respongui.

Dies després d’haver anat a veure l’obra, encara hi penso. A la societat s’ha arribat a normalitzar la situació actual dels refugiats, cosa que és inacceptable. Cal no oblidar i no conformar-se. El metge de Lampedusa és una obra imprescindible.

Maria Esplugas