Negrata de merda

Teatre

informació obra


Producció:
Tantarantana
Intèrprets:
Dani Arrebola, Mar Pawlosky, Salvador Miralles, Anna Ferran, Catalina Calvo
Autoria:
Denise Duncan
Direcció:
Denise Duncan
So:
Salvador Miralles
Escenografia:
Víctor Peralta
Vídeo:
Denise Duncan
Sinopsi:

Nick, fill adoptiu de l’Andrea i en Pol, arriba afectat del col·legi perquè la seva companya Anna li ha dit “negrata de merda”. Els pares d’en Nick intenten convèncer els pares de l’Anna (Laura i Joan) per a que aquesta demani disculpes per l’insult racista. Amb una sola frase comença la lluita de poder entre les dues famílies: els pares de l’Anna consideren innecessàries les disculpes de la seva filla. Al·leguen que en cas d’haver-se produït l’incident, es tracta de coses de nens, però que sota cap concepte es tracta de racisme. Ambdós nens tenen 5 anys i no hi ha ningú que pugui confirmar el suposat insult. L’Andrea i en Pol decideixen no quedar-se de braços creuats i contacten amb una periodista que escriu un article sobre el tema. El camp de batalla està servit, cap de les parelles està disposada a cedir: aquest fet desencadenarà una confrontació entre els dos matrimonis per disputar-se la raó i una successió de fets de microviolència tan comuns a la nostra societat: el masclisme, el classisme, la xenofòbia, l’homofòbia, etc.

Ens enfrontem als actes contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el discurs i els fets, a les fal·làcies en les que ens ocultem per a no acceptar els nostres prejudicis, la nostra conducta erràtica i, al cap i a la fi, la nostra responsabilitat en aquesta societat on una nena pot dir-li a un nen “negrata de merda”.


Crítica: Negrata de merda

04/06/2019

Carta blanca a la xenofòbia

per Laura Ulldemolins i Jornet

Negrata de mierda Tantarantana, 31 de maig de 2019 [caption id="attachment_4760" align="aligncenter" width="454"] Fotografia: Marta Mas @leentrelineas[/caption]

Què passa quan una nena de 5 anys llença un insult racista a un company de classe? Com hem d’actuar com a adults? Pot ser que hagi après aquesta paraula a l’escola o que sigui en el context familiar on ha desenvolupat odi cap a certes persones? No és fàcil de resoldre, però la innocència d’una nena de 5 anys es barrejarà amb la suposada raó dels respectius pares dels dos infants, que es trobaran immersos en un debat del tot existencial.

Un dia qualsevol, l’Anna va deixar anar un Negrata de mierda a en Nick, insult que posa títol a l’última obra estrenada al Teatre Tantaratana de Barcelona. A partir d’aquest fet, quatre adults miren de tenir la raó en un estira i arronsa de discussions intentant esbrinar quin és l’origen de l’odi, el racisme o altres formes d’opressió entre infants, joves i adults. Qui té la culpa del fet que de la boca d’aquesta nena hagi sortit aquest insult?

L’interès de l’obra és constant perquè parla d’una realitat molt propera: ningú és racista, però tothom té el privilegi de parlar-ne des de la superioritat. La seva autora, Denise Duncan, està indignada amb aquesta situació i proposa una posada en escena dinàmica, a vegades còmica, però radicalment crítica. La seva força com a dramaturga i activista es demostra amb la seva trajectòria, que la ha designada com l’artista resident a la Sala Beckett durant la propera temporada.

Cinc actors materialitzen la idea de Duncan: els pares d’en Nick -la víctima-, els pares de l’Anna -segons alguns, l’altra víctima-, i la Maria, la periodista, un personatge amb diàlegs crítics amb la premsa i la precarietat laboral. Tot plegat en un espai escènic curiosament molt semblant al d’Els diners, el desig, els drets. Sigui com sigui, els colors i les textures en escena estan relacionats amb l’origen de tot plegat: el color de la pell.

[caption id="attachment_4756" align="aligncenter" width="363"] Fotografia del col·loqui. Font pròpia.[/caption]

I com vam poder sentir al col·loqui després de la funció, atorgar el punt de partida a la diversitat racial no és del tot encertat, ja que moltes vegades es tendeix a agrupar un col·lectiu que només té en comú l’origen i res més. Molts dels fills i filles de famílies adoptives, segons van comentar alguns testimonis, segueixen patint dia rere dia agressions. Qualsevol agressió, per petita o minúscula que sigui, s’ha de tractar amb tota la importància i no intentar amagar-la com insinuen en algun moment els personatges de l’obra.

Un espectacle d’actualitat molt recomanable per a qualsevol persona que tingui ganes de mirar de deconstruir els prejudicis en relació a la diversitat d’origen, de color de pell, de gènere o de classe (és a dir, tothom, si us plau). Una obra que reflexiona sobre la delicadesa del llenguatge i que ironitza sobre qualsevol tipus de mansplaining, epidèmia en expansió en la societat on vivim.

Laura Ulldemolins