El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

Teatre

informació obra


Escenografia:
Josep Iglesias
Autoria:
Jeroni Rubió Rodon, Sachli Gholamalizad
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Clara Segura, Lluís Soler, Sergi Torrecilla, David Vert, Ramon Vila, Ernest Villegas
Interpretació musical:
Yannis Papaioannou
Vestuari:
Daphna Muntz
Il·luminació:
Quico Guitérrez
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Carles Algué
Producció:
No Sonores
Sinopsi:

Entre el Tigris i l’Eufrates, en aquell punt on va aparèixer la civilització occidental i que és, a la vegada, la porta d’orient, va néixer una de les històries més antigues del món, l’epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments d’una obra, El poema de Guilgamesh, que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d'un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat. Però aquesta història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per tantes mans, que té tantes versions i que ha estat explicada per tantes boques i en tantes llengües diferents no té una única versió veritable, sinó moltes. D’aquí que, avui, es pugui narrar la història amb una certa llibertat, com fa Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, en un muntatge de gran format que promet transportar l’escenari del Teatre Grec als primers moments de la nostra civilització.

Un terra de sorra, una il·luminació lateral, la posta de sol, dansa i moviment, unes guitarres que ens recorden que, de fet, som a la riba del mar Mediterrani... Són elements que La  Perla 29 ha fet servir sovint en els seus muntatges i que, en aquesta ocasió, també formaran part de la funció, durant la qual es potenciarà l’aspecte tel·lúric que ja té de per si l’escenari de Montjuïc. Diran el text, una recitació sòbria i tranquil·la ideal per ser escoltada sota un cel estelat, un repartiment excepcional d’actors i actrius disposats a oferir-nos una altra versió de la història, tan tranquil·la com plena de misteri.


Crítica: El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk

06/07/2018

Cau la nit al regne d'Uruk

per Judit Martinez Gili

El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk Teatre Grec, 3 de juliol de 2018 [caption id="attachment_2616" align="aligncenter" width="420"] Bito Cels[/caption]

Així es ven la inauguració del festival Grec d’enguany. Un espectacle de la mà del folklore internacional i de la tecnologia com a factor d’explosió escènic, i també a cavall entre l’èxit i la voluntat de simplicitat. Intenta posar cara a un festival que representa la ciutat amb orgull durant un mes, i no ha aconseguit impressionar als més de mil espectadors de l’emblemàtic teatre.

Els elements hi són: tots els actors, fins i tot aquells que no tenen ni una sola frase, es venen com a estrelles del teatre català. A més, l’aposta escenogràfica amb projeccions sobre una base que busca el retorn a la senzillesa de la natura és, com a mínim, significativa. Però cal tenir en compte quines cartes es tenen abans de triar el joc a què es vol jugar, i en un espai tan gran que exhala magnificència, cinc actors narrant un conte durant gairebé dues hores queda poc actiu.

Val a dir que s’ha apostat per moviments coreogràfics orgànics, i que absolutament ningú coixeja durant l’espectacle. És cert però, que voler semblar gran sense fonament genera decisions qüestionables com la presència d’animals quan és evident que un escenari no és el seu lloc natural d’estar-se, o bé comptar amb tan sols una dona de cinc narradors protagonistes sense una justificació gaire fonamentada.

Les bones idees, els noms que presumeixen de garantir qualitat i èxit, el pressupost prou ajustable, semblen peces guanyadores que resulten en un contacontes que, malauradament, no eclipsa l’atenció de res ni ningú i esdevé monòton sense voler-ho. No obstant això, l’energia es troba present en moments puntuals molt concentrats, que vibren al voltant de l’experiència que suposa trobar-se al Teatre Grec.

Judit Martínez Gili @CritCultural