23 F Anatomia d'un instant

informació obra



Direcció:
Àlex Rigola
Companyia:
Heartbreak Hotel
Autor:
Àlex Rigola
Intèrprets:
Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez, Roser Vilajosana
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Berta Riera
Il·luminació:
August Viladomat
So:
Igor Pinto
Vídeo:
Amanda Baqué
Ajudant de direcció:
Alba Pujol
Sinopsi:

El director Àlex Rigola porta a escena una proposta de teatre document, una aproximació al període de la transició espanyola prenent d’eix vertebrador el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Un assaig a partir de la novel·la de Javier Cercas Anatomía de un instante: l’instant en què Adolfo Suárez, president del govern en funcions, es va estar assegut mentre les bales dels colpistes brunzien al voltant seu a l’hemicicle del Congrés dels Diputats i tots els altres parlamentaris –tots menys el general Gutiérrez Mellado i el secretari general del Partit Comunista Santiago Carrillo– buscaven refugi sota els seus escons. La crònica d’aquest gest i la crònica d’un cop d’Estat, i la crònica d’uns anys decisius en el naixement de la nostra democràcia.

Crítica: 23 F Anatomia d'un instant

03/06/2021

Classe d’història obligatòria

per Maria Pujol

23 F Anatomia d'un instant

Teatre Lliure, abril de 2021

No els fa falta apagar els llums de la sala perquè el que estem presenciant transmet les mateixes sensacions que una classe magistral d’història a la universitat. Però no es tracta d’una lliçó qualsevol. Estem en una d’aquelles classes on la professora o professor en qüestió t’ha atrapat des del primer moment i no deixa escapar la teva atenció durant tota l’hora que dura l’explicació.

La companyia HEARTBREAK HOTEL, amb Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez i Roser Vilajosana, els professors i professora de la nit, es disposen al voltant d’una pantalla de projecció i, mentre passen diapositives amb imatges i vídeos, narren els fets que van ocórrer el 23 de febrer de 1981. El seu discurs parteix d’“Anatomía de un instante” el punt de vista des del que Javier Cercas narra, en el seu llibre, els diferents moments clau del cop d’Estat de fa 40 anys. Cercas analitza i investiga els motius pels quals Adolfo Suárez, juntament amb Santiago Carrillo i Manuel Gutiérrez Mellado, van mantenir-se als seus seients durant el tiroteig del cop d’Estat liderat per Antonio Tejero

El que podria ser una peça de teatre documental densa i feixuga per la complexitat del contingut que s’explica, sota mans d’Àlex Rigola es converteix en tot el contrari. Sense adonar-nos-en, estem fluint pels fets del 23 F amarant-nos de tots i cadascun dels detalls que els intèrprets ens estan explicant. Tot i que durant tota l’obra els fets són narrats amb la rigorosa objectivitat d’un documental històric, Rigola incorpora petites crides d’atenció en aquells moments on se’ns podria fer feixuga l’explicació o bé quan aquesta és massa complexa i detallada. Un soroll inesperat, una reproducció satírica d’alguna de les conversacions que van tenir lloc aquell dia, uns minuts d’escalada per sobre unes preses que simulen les bales que es van disparar al Congrés... 

S’acaba la classe i al passadís, la festa. Els nostres professors abandonen el seu rol i son ara companys que recorden i “celebren”, en el sentit més irònic possible de la paraula, l’aniversari dels fets del 23F. On eren ells, o de no haver nascut encara, on eren les seves famílies. Un ambient festiu per recordar i felicitar aquells qui ens van "salvar" d'aquell ensurt que va patir la nostra democràcia. Amb rigorositat històrica començaven i amb ironia històrica s'acomiaden.

Maria Pujol Cortada

@mariapuco_