Psicosi de les 4.48

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Anna Alarcón
Direcció:
Moisès Maicas, (amb la col·laboració d’Iván Morales)
Escenografia:
Toni Giró
Vestuari:
Pi Piquer
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Daniel Gener
Ajudantia de direcció:
Albert Massanas
Assesoria de moviment:
Guille Vidal-Ribas
Producció:
The Three Keatons , Gran Teatre del Liceu, Kreart-La Maquiné
Sinopsi:

"Psicosi de les 4.48" explora la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar. És un territori habitat per les veus. El fet que l’obra fos escrita quan Sarah Kane patia una depressió profunda, una circumstància més destructiva que creativa, demostra l’acte de generositat de l’autora. Que la peça sigui un acte, una creació escènica d’una qualitat inusual és, certament, un heroisme.

El suïcidi sempre ens interroga, i el suïcidi d’una escriptora planteja una pregunta que els vius cerquem de respondre. Inevitablement, l’ombra de la mort de Sarah Kane plana sobre tota la seva obra, i això pot fer que llegim els seus textos buscant un diagnòstic, escoltant els crits sords que demanen ajuda. El repte dels lectors de la darrera obra de Sarah Kane és deixar de buscar a l’autora entre les paraules de la peça i transportar el text cap a la seva pròpia realitat; això els ajudarà a reconèixer la por que senten i els impulsos que els mouen en relació amb un acte autodestructiu que sovint preferim ignorar.

Finalista dels Premis BBVA de Teatre 2016

Anna Alarcón, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Psicosi de les 4.48

26/11/2017

Crit de vida

per Gemma Lax

Psicosi de les 4.48 Sala Beckett, 4 de novembre de 2017

“Psicosi de les 4.48” és el títol que dóna la dramaturga britànica Sarah Kane, la qual era víctima d’una forta depressió que finalment la va portar a suïcidar-se el 20 de febrer de 1999, a l’edat de vint-i-vuit anys. Aquest gest és el que la deixarà ser lliure, perquè aquesta acció només la pot decidir ella. El constant malestar entre la vida i la mort, la voluntat dels metges per evitar el suïcidi i l’amor, el qual és imprescindible per viure, són els principals arguments d’aquest text vivencial.

L’actriu Anna Alarcón enfronta un monòleg dur, intens i amb una crida desesperada a la vida. Dirigida per Moisès Maicas, s’aprecia una brillant interpretació plena de veritat que deixa als espectadors clavats a les butaques en veure com utilitza cada fil de veu i porus de pell per expressar els sentiments que Kane va viure.

Un text d’estructura dramàtica complicada, però molt ben acompanyat per una posada en escena simbòlica i minimalista que juntament amb aquesta gran actriu, fa que tots els sentiments de ràbia, por, desesperació, frustració amb els que Kane va escriure l’obra, arribin al públic.

Gemma Lax