En un joc de miralls i desdoblament identitari, Las Huecas proposen explorar la forma de la seva pròpia amistat a través d’un exercici d’autoficció que s’obre a les convencions escèniques, als codis del metateatre i, en última instància, al deliri. Aquesta és una peça còmica sobre els errors, les impossibilitats i la persistència de la pràctica amistosa, una proposta de caràcter vitalista que s’adscriu als versos que clausuren Humà, massa humà de Friederich Nietzsche.
[…]
Riem si ho he fet malament
i fem-ho sempre pitjor
fem-ho pitjor
i riem maliciosos
fins ascendir a la tomba.
De l'amistat
El Canal de salt, 24 de novembre de 2023
Ciceró, de qui les Huecas agafen el títol De l'amistat va dir que viure sense amics no era viure.
I Fart sense T is just Art, deia el jersei d'una de les protagonistes.
Art i amistat es posen en comú en l'última obra de les Huecas, estrenada al Canal el 24 de novembre, que explora les incomoditats de l'amistat i de la creació artística, i de la creació quan es fa entre amistat. Múltiples referències, meta-referències, molt de sentit de l'humor i un devessall de creativitat. Té les qualitats que m'agraden en els amics: és honesta però desenfadada, seriosa però molt divertida, i prou intel·ligent per a riure's d'ella mateixa. Gens pretensiosa, però molt profunda. Compta amb un gran ventall de recursos escènics meravellosos, i és visualment molt sorprenent.
Anar-la a veure em va transmetre les sensacions de veure a un bon amic: la satisfacció que et produeix conèixer-lo. La companyia desprèn la fresca sensació d'estar fent just el que vol fer, gaudint fent-ho, somiant a l'engròs i fent que els seus somnis es compleixin. I d'això, com quan passa a un amic, només te'n pots alegrar.
Gràcies, estimades Huecas, i per molts anys.
Anna Llosas
