Èxit through the gift shop
Fira Tàrrega, 9 de setembre de 2022
Carla Rovira, potser conscient de l’inevitable nou model de socialització digital sota el reialme de les xarxes socials, va decidir un bon dia que part de la seva vida personal esdevindria de domini públic com a resistència política a les regles que imposa aquest nou sistema. El debat d’opinions incòmodes ha propulsat la seva carrera professional per convertir-la en una creadora referent del panorama teatral actual, que nodreix l’escena catalana i internacional de teatre amb perspectiva social i crítica feminista. L’estrena d’Èxit through the gift shop al Museu Comarcal de Tàrrega, com no podria ser d’altra manera, ha estat la culminació d’un procés creatiu que l’univers de Twitter ha pogut seguir des de fa mesos.
Èxit through the gift shop, a cavall entre les arts escèniques i les arts visuals, és un recorregut a través d’instal·lacions pel procés de gestació d’Ella, des del moment que els metges l’informen d’una malformació del fetus. És un camí de veu i presència, però ressona pels materials i objectes emprats. Es viu així perquè la proposta se serveix de la narradora per avançar, però és gràcies al treball visual de cada una de les parades en el camí que el relat agafa potència i impacta emocionalment al públic, en general generant contrast amb la buscada complicitat del to del monòleg. Encabides en qualsevol racó de cada sala, amatents al discurs acompanyat per cada instal·lació, se sent com a mínim empatia, que es converteix tot sovint en aprensió, fàstic, ressentiment o pena. Un camí dur, però no més que la vida mateixa i les veritats arrencades de l’ombra.
En aquesta singular visita guiada destaca la total transparència, la cura en l’elecció d’elements i precisió de cada paraula, i fa gairebé ràbia que ens sorprengui trobar propostes que revisen el discurs amb tant de respecte. Però per evitar la distància que es generaria amb tecnicismes i formalismes, Carla Rovira i tot l’equip recuperen aquesta essència barroera que fa que recordem els seus espectacles. Perquè malgrat que en tot moment es parli d’Ella, l’escena és sempre fràgil per la proximitat, honestedat i vulnerabilitat de quan s’exposen dolors personals. Encara tindria més força tot plegat si fos una experiència més personalitzada, on menys assistents puguin fer més pinya i contagiar-se les emocions en un viatge més fluid, sense distraccions i un recorregut amb transicions més àgils.
Molt possiblement Èxit through the gift shop podrà arribar a convertir-se en un itinerari visual potent. Persones que no han estat gestants connecten igualment amb els riscos durant l’embaràs, amb la institucionalització del procés i amb un fals èxit de sortir-ne amb l’objecte desitjat. Carla Rovira es cuida que no marxem eufòriques de la peça, sinó tocades durant una bona estona, perquè cada vegada més el teatre és també un espai per posar la veritat en escena i compartir amb el públic, espatlla contra espatlla, un trosset vida.
Els referents emprats en el procés creatiu es poden recuperar a través d’aquest fil de tuits.
Judit Martínez Gili
@CritCultural
