A l'escenari, un grup de tres nens i nenes d'entre 4 i 8 anys manipulen i troben diferents objectes: Plàstics, pals, un balancí amb forma de cavall, un furby, una capsa de cartó... Quan pregunten si poden utilitzar-los, ningú els contesta, tot i que són ben conscients que hi ha gent a l'altre costat del tul transparent que fa de quarta paret. Passat algun moment de dubte, se senten lliures per jugar. I darrere, el creador Nico Jongen i el seu equip els proporcionen estímuls de diversa índole - sons, frases projectades (“si dejas de hacer el tonto te doy un caramelo”), llums- mentre que el públic adult n'observa la interactuació i riu de les seves ocurrències.
Aquest és el concepte bàsic de Lo viejo y lo nuevo, la proposta de la companyia Ça Marche que es presenta a la Sala Atrium aquest cap de setmana en format work in progress. Inspirats en l'univers de Kafka, l'equip ha trobat en els infants una llibertat creativa en què els conceptes transcendeixen els significats únics i adquireixen noves reminiscències, aconseguint per exemple que, en el joc, dos pals i un plàstic siguin l’única eina necessària per a construir una casa.
Un procés d'aquestes característiques s'ha de coure a foc lent. De fet, la beca és una parada més en una gira de residències creatives que els està portant a diferents punts com Tenerife o Madrid, passant pel Graner de Barcelona o Terrassa. En aquesta ciutat és on es farà l'estrena oficial, prevista per a l'octubre dins del Festival TNT. En cada espai contacten amb diferents infants de la zona, i treballen amb ells en tres o quatre sessions d'uns 90 minuts. La variació de nens i nenes es continua, i no només per les necessitats de producció sinó també per l’espontaneïtat constant que busca la peça. A la Sala Atrium es veuran dos grups de tres criatures que s'alternaran les funcions.
En el punt actual, el procés consisteix en alt grau en determinar quins estímuls visuals i sonors es llancen i fins a quin punt han d’estar fixats. No obstant això, la investigació ha anat canviant. Per exemple, la premissa inicial de l’espectacle era que els infants expliquessin contes damunt de l'escenari, cosa que van desestimar a mesura que avançava el procés.
Formada el 2015, la companyia Ça Marche ja ha treballat en diferents ocasions amb criatures o altres col·lectius no professionals. Així van crear espectacles com La trilogia del fill (Ça Va, Ta Gueule i Silence) o Los figurantes, una peça estrenada al festival TNT que per la pandèmia va haver de fer-se en format d'instal·lació. Lo viejo y lo nuevo és una nova ocasió per seguir treballant la potència creativa del col·lectiu menys lligat a les restriccions de la racionalitat.
Alba Cuenca Sánchez i Héctor Naranjo Gámez
@Herronita93 i @hector_naranjo_gamez / @tiodelbarret
Aquest dijous 4 de juny, col·loqui amb la companyia després de la funció a la Sala Atrium, moderat per Novaveu.
