Los figurantes

informació obra


Companyia:
Ça Marche
Sinopsi:

Ça Marche avança amb força des de 2015, transitant entre el reenactment de Milo Rau i l’estètica surrealista de coreògrafs com Marcos Morau o Jefta van Dinther.

La seva proposta és particular. Amb un discurs ambiciós de fons, desenvolupen projectes per a adults amb nenes i nens com a protagonistes. Mantenint l’autenticitat i la quotidianitat d’uns cossos no-entrenats per a l’escena, ens parlen de moments i qüestions vitals en què totes ens podem reconèixer. En paraules seves: considerem que l’art ha de partir literalment del públic.

L’any 2017, per exemple, el TNT co-produïa l’espectacle Silence, tercera peça d’una trilogia centrada en el trànsit a la vida adulta. Seguint el viatge de cinc nens que abandonaven casa seva per anar al Pol Nord, Silence reflexionava sobre com un infant s’enfronta a la presa de consciència de la inabastabilitat del món que l’envolta.

A Los Figurantes el lloc comú de partida era el conte. Treballant amb nenes i nens d’entre sis i dotze anys, Ça Marche s’havia proposat recollir el seu repertori corporal i d’oralitat quan fan de contacontes. Combinant la novel·la inacabada de Kafka El Castillo amb elements simbòlics i polítics extrets del repertori de contes de fades tradicionals, personatges inclosos: fades madrines, princeses i prínceps, potser una reina.

Què queda, d’aquests contes? I què ens serveix? Ça Marche s’interessa pel conte com a via per escapar de la mort, tal i com passa a Les mil i una nits. La mort aquí entesa com un futur incert per una societat cada vegada més infantilitzada, susceptible a populismes i falta de referents. El conte, potser, com a espurna per a un imaginari en vies d’extinció.

La feina feta amb els nens i nenes de Terrassa durant aquest estiu havia de resultar en un projecte escènic, però a causa de la Covid-19 els plans han canviat una mica. Si bé el material recollit servirà d’arxiu per a una peça futura, per a l’edició del TNT d’enguany ordenarà també una vídeo-instal·lació al voltant de la mateixa idea.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Los figurantes

13/11/2020

Com en una foto de Diane Arbus

per Roser Casamayor

Los figurantes
Festival TNT, 10 d'octubre de 2020

La cia. Ça Marche va presentar al TNT d’enguany la instal·lació Los figurantes. Si bé inicialment havia de ser una peça teatral, la pandèmia en va condicionar l’adaptació a instal·lació. De moment, el format actual s'apareix com una immersió a una imatge (monstruosa i absolutament real) de Diane Arbus.

Et diuen al final del passadís engega els cascos. Segueixes les indicacions i, enmig del silenci, avances per un passadís fosquíssim, mans endavant per no caure i, al final, obres les cortines, pesades. Engegues el so i sents, ja començat, un plor agut, insistent, fondíssim. I et trobes amb vidres penjant, grans, de formes diferents, al mig. Entre l'aranya d'un gran saló de castell i la viva imatge d’un malson. Perquè s’hi reflecteixen trossos de rostres de nens, en blanc i negre, als vidres, i segueix el plor desesperat. Un part. Un inici. Ara ja pots escoltar les històries que, xiuxiuejades, t’expliquen unes veus infantils. Hi ha tres canals, als auriculars, i per més que els vagis passant per tenir una idea global del que se t’explica, no pots arribar a sentir-ho tot perquè les veus venen i se’n van.

Los figurantes, com tota bona obra d'art, selecciona un espectador ideal: demana una contemplació molt activa, abocada. Per entreteixir les històries amb les imatges i crear un relat propi del que s’ha viscut. Per captar el conte com una forma d’activar realitats submergides, inconscients, i també d’explicar el món des del simbòlic, cosa que es revela perillosa. Per viure la fragmentació d’elements en joc (llum, imatge, veu, música) i acceptar el polsim que deixa a les mans, i que s'escapa. Per apreciar que les apropiacions dels nens de les històries infantils són sempre monstruoses. Tendríssimes en la forma i cruels en el contingut. Per acceptar entrar en una foto de Diane Arbus.

Roser Casamayor
@CasamayorRoser