Labranza Kids
Plaça de la Muralla, 21 d'abril de 2018, Sismògraf d'Olot
Sovint els espectacles de dansa poden semblar críptics i difícils d’entendre. Potser és que no hi ha quelcom a entendre i ens costa simplement deixar-nos anar en el joc d’equilibris i forces, en el moviment i la imatge dinàmica del cos, amb el qual no estem acostumades a comunicar-nos de manera conscient. Labranza Kids trenca, a través dels cossos menuts dels nens i nenes, amb l’apropament intel·lectual i afavoreix que, inconscientment, de sobte ens trobem participant de la dansa. Perquè l’adult que observa els nens i nenes ballar, torna a un temps d’infantesa en el qual la comunicació i l’aprenentatge es donava a través del joc.
Així, Labranza Kids, organitzat pel col·lectiu Lamajara, aconsegueix generar un espai de trobada i aprenentatge comú, comunitari i, per tant, compartit. Com s’havia fet anteriorment amb el projecte Labranza amb adults, la coreografia es crea a partir de les accions que provenen del treball al camp: empènyer, agafar i traccionar. Mitjançant un bastó de fusta, el grup de nenes i nens olotins d’entre vuit i dotze anys recreen aquells moviments que segurament utilitzaven els seus avis per treballar la terra.
Ningú diria que la peça s’ha construït en només cinc dies de taller, ja que la presència que mostren a l’escenari és captivadora. A diferència del que passa sovint als espectacles infantils, en els quals els nens i nenes aprenen a seguir ordres que reprodueixen amb més o menys gràcia; el grup de Labranza Kids va mostrar-nos una manera de fer, d’experimentar i d’explorar el moviment des del joc, la concentració i l’esforç, allunyada de pretensions. L’entramat de moviments àgils i la maduresa amb que les nenes i els nens ocupen l’escenari combinat amb l’esperit comunitari, dóna la sensació a l’espectador que assisteix a un ball de festa major, en el qual el poble s’aplega per compartir una determinada època de l’any. En aquest cas, el Sismògraf.
Finalment els infants de Labranza s’apropen a l’espectador. Potser trien el senyor que està assegut a la dreta de la noia de les ulleres de Sol. Sí, l’home que té un bebè en braços i que sembla simpàtic. Arriba al seu costat i el fa partícip, li posa les mans al voltant de l’orella i en aquest cau de secrets li fa evident la metàfora present a tot l’espectacle. Què t’ha dit? Ha sigut molt fluix... gairebé no l’he entès, però crec que... Cinc persones s’agrupen per escoltar el desvetllament del misteri: el cultiu de la terra com a treball personal, i el respecte i la recuperació de la tradició com a traspàs d’uns orígens comunitaris a les noves generacions.
I tu, quina llavor regues?
Azucena Moya
