Bells & Spells

Nous formats | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Els penjadors es converteixen en un drac, la porta en una màquina de sortilegis i el paper pintat en un vestit de princesa. Aquest és el món poètic i màgic d’Aurélia, una cleptòmana que sobtadament es veu sota el domini dels objectes animats que va agafar “prestats”. Victoria Thierrée Chaplin torna a crear un univers surrealista ple de meravelles i humor per a la seva filla Aurélia. Una figura elegant i etèria que es mou per aquest espai sense regles conegudes, ballant sola o en companyia d’un hússar, el performer Jaime Martínez. Un món familiar per al públic del festival que reconeix la mateixa màgia i sorpresa que traspuava Murmures de murs i L’oratorio d’Aurélia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Bells & Spells

27/10/2021

De naturalesa aparent

per Azucena Moya

Bells and Spells
11 d'octubre, Teatre Municipal de Girona

Bells and Spells és un espectacle de teatre visual dirigit i creat per Victoria Thierrée Chaplin i Aurélia Thierrée, la seva filla, actriu i ballarina, la protagonista de l’espectacle. La història gira entorn del seu personatge, una cleptòmana que acaba sentint el pes emocional dels objectes que ha robat. Aquests, acaben tenint una presència escènica tant o més important de la d’Aurélia.

 L’escenografia i el vestuari tenen una presència principal en el desenvolupament de l’espectacle, ja que són el leitmotiv que articula tots els jocs, il·lusions òptiques i espacials, així com equívocs que donen un punt d’humor a les escenes. Molt en la línia d’espectacles de la creadora, les accions són microescenes que ens transporten a un espai surrealista i a una història que sembla un collage de situacions a la vida del personatge. L’estètica té un punt barroc i carregat que es juga a través de l’escenografia i el vestuari.


L’espectacle convida a sentir-nos com quan érem petites, deixant-nos seduir per la possibilitat que un cos no tingui cap i mogui les extremitats; que desaparegui una persona rere una porta giratòria o que uns titelles li fotin la bronca a Aurélia per haver-se endut totes les coses de valor que té al seu voltant. També hi ha moments més fluixos en els que la repetició constant dels mateixos jocs visuals i il·lusions òptiques de diferents escenes acaben generant les mateixes situacions, cosa que pot produir certa desconnexió en les assistents. Així i tot, el treball escenogràfic, els elements i la posada en escena generen un món surrealista i poètic amb una estètica molt característica dels espectacles de la família Thierrée-Chaplin.

Azucena Moya
@azetayu