Lázaro
Teatre de l'Aurora, 28 de maig de 2021
Calen molt pocs minuts perquè aparegui la pregunta que ens tindrà enganxats durant tota l'obra: qui és aquest geni? Roberto Hoyo es posa el públic a la butxaca en un temps rècord i aconsegueix tenir-lo atrapat durant tota la funció.
El Lazarillo de Tormes és un dels clàssics que la majoria d'alumnes ens hem de llegir com a lectura obligatòria. No és dels pitjors, s'ha de dir, però sempre és preferible que la lectura no sigui obligatòria. Els conceptes "lectura" i "obligatòria" em semblen absolutament contradictoris. Com "cervesa" i "sense alcohol". Doncs la companyia Leamok proposa una relectura no obligatòria i una cervesa amb alcohol. L'exercici no és prendre el clàssic i explicar-lo amb formes contemporànies sinó pensar com seria aquest Lázaro avui.
Lázaro és un noi espavilat, sense amo, que vol ser lliure. Quina és la via d'escapament de les persones sense recursos? Com un jove que ha patit una infància miserable aprofita el seu enginy per guanyar-se la vida? Les drogues el podran dominar? I si no, qui ho farà? Com s'escapa del sistema? Si fa uns quatre-cents anys es parlava de clergues i cecs, ara parlem de drogues i tecnologia. Malgrat tot, el conflicte és el mateix: la necessitat d'un jove de trobar el seu lloc al món i ser lliure.
El més encertat de la proposta és, sense cap mena de dubte, el to. La familiaritat amb què s'exposen els fets, la proximitat d'edat i de caràcter amb el públic i la facilíssima connexió amb el vocabulari actual (costarà que els boomers el segueixin, fins i tot) fan de Lázaro una proposta molt planera i molt atractiva pels joves. Segurament, qui hi busqui El Lazarillo de Tormes sortirà enfadat davant del concert de música urbana, dansa urbana i flow que hi trobarà. Decebre boomers o intel·lectuals no ens ha de saber greu.
La música en directe de Marco Ferreira (si se'n pot dir així de tirar els sons i punxar des de l'escenari) dona un aire fresc, un contrapunt a la interpretació de Roberto Hoyo i molt bon rotllo a l'escena. Un rap amb el qual el nostre Lázaro se sent còmode i uns moviments de dansa urbana hipnotitzadors. El desplegament interpretatiu ens manté amb un peu al bon rotllo i un altre en la història.
El protagonista d'aquest Lázaro busca el seu lloc al món fugint de les estructures imposades, amb el carrer i la música com a escapatòria. Un jove que fa quatre-cents anys robava pa, ara reparteix flow. Trobar un lloc també és el magnífic repte de la companyia Leamok i el dramaturg, director i actor de l'espectacle, Roberto Hoyo. Esperem que el trobin als escenaris espanyols i que aquest Lázaro a ritme de hip-hop, viatgi molt.
Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel / @MartiRossellPelfort
