Què passa quan topen la dansa i el circ? Convergeixen, entren en contacte i es barregen. Aquestes dues reconegudes companyies britàniques posen en comú els seus estils en una potent fusió de dansa i circ que impulsa els límits de les dues formes d'art. Vint blocs de grans dimensions s’alcen, es desconstrueixen i reneixen en una infinita varietat de formes amb les quals els intèrprets interactuen, es mouen i actuen. Un espectacle dinàmic i emocionant sobre la vida a la ciutat, les seves contradiccions i els seus reptes. Una història sorprenent que captura la intensitat de la vida de cada dia.
BLOCK Fira Tàrrega, 7 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2811" align="aligncenter" width="468"] (c) Motionhouse[/caption]
BLOCK, una obra fruit de la col·laboració entre les companyies NoFit State Circus i Motionhouse, va omplir la Plaça de les Nacions durant el passat cap de setmana, éssent un dels plats forts de la programació de Fira Tàrrega.
BLOCK és una obra cíclica, que comença pel final, o que acaba pel principi. En tot cas, és una obra continua, que segueix una història en bucle, i que en acabar podria tornar a començar, entrant en una espiral infinita i veure-la fins la sacietat, si és que mai arriba aquesta. De fet, el punt en que es reinicia la història no es troba al principi de l'obra, així que fins que no ens apropem al final, no entenem l'inici.
Els elements són clars i ens els presenten des del primer moment: 20 blocs i 7 intèrprets. A partir d'aquí tot pot passar... Juguen amb els blocs i ens fan gaudir com nens: contrueïxen torres, murs, cases, tobogants, pilars caminants. Ens expliquen històries, ens representen situacions diverses: violència, tendresa, rebuig, alegria, ira... I d'una manera exponencial, els éssers que en un inici caminaven com insectes, prenen una forma i un comportament més humans. Poc a poc van construïnt una civilització.
En quant a la part més tècnica, és impressionant la qualitat i la increïble precisió en l'execució de les acrobàcies, fins i tot quan aquestes es duen a terme a grans alçades, o bé sobre blocs en moviment. Molt bonica també la projecció negativa a la façana de darrera, on veiem les ombres dels blocs i les diferents verticals que tenen lloc.
En conjunt, és una obra molt completa que explica una història sense paraules, fent-la universal, on se'ns barregen molts sentiments, que varien des de l'angoixa davant la violència, fins a les riallades en les parts mès còmiques.
(I tot i que no formava part de l'espectacle, el moment just després d'acabar en que un dels intèrprets li va demanar matrimoni a una altra va ser molt bonic també. No era l'estrena, però segurament va ser la funció que va sortir més rodona.)
Anna Molinet @Annafase_