Dancing with frogs

Dansa

informació obra


Composició musical:
Pere Jou, (excepte Haka, d’Antoni Comas)
Escenografia:
Joan Manrique, Jairo Fuentes, Violeta Ollauri
Il·luminació:
Cube.bz
Vestuari:
Valeria Civil
Dramatúrgia:
Marta Galán, Anna Maria Ricart
Assesoria de moviment:
Carlos Fernández
Producció:
Temporada Alta 17, Mercat de les Flors, Sol Picó cia. de danza
Companyia:
Sol Picó cia. de danza
Autoria:
Pietro Bartolo i Lidia Tilotta
Intèrprets:
Elías Torrecillas, Guillermo Weickert, Junyi Sun , Pere Jou , Valentí Rocamora, Sol Picó
Sinopsi:

Després de reflexionar i investigar sobre la condició femenina (We Women), Sol Picó, més que coreògrafa una artista sense etiquetes i límits, ara es fixa en el món masculí en un moment on el ‘mascle’ potser ha entrat en una crisi d’identitat. Set intèrprets (ballarins, cantants, músics i actors) es posaran a la pell de tots els homes possibles del segle XXI. Un espectacle sobre els diferents models de masculinitat en una societat que els dóna més visibilitat que mai. Una aventura tragicòmica, àcida i gens convencional.

Premi de la Crítica 2017 a la categoria de ballarí (Junyi Sun)

Crítica: Dancing with frogs

14/11/2017

Deconstruïnt la masculinitat

per Anna Molinet

Dancing with frogs Mercat de les flors, 4 de novembre de 2017

Sol Picó, Premi Nacional de Dansa el passat 2016, ens presenta un nou treball en forma de díptic. Mentre que la setmana anterior podíem veure “We women”, una obra centrada en el gènere femení, aquest cop ens trobem amb una obra que li fa de complementària, “Dancing with frogs”. La present obra es centra en el gènere masculí i en concret en la masculinitat des de la perspectiva del segle XXI.

En aquesta obra, Picó com sempre ha volgut experimentar i jugar, i li ha sortit molt bé. Amb un repartiment exclusiu d’homes, no ha dubtat en fer-los posar puntes de ballet – una cosa insòlita en ballarins masculins, i menys de ball contemporani – que els va fer patir força en els assajos però que ha donat un resultat únic. Potser aquest detall ha sigut un punt més a favor de la sàtira i la ridiculització de la masculinitat, que podem veure patent al llarg de l’espectacle.

I és que podem veure com el treball ha sigut extens, ja que no s’ha centrat en manifestar el que representa que és la masculinitat actual, sinó en qüestionar-la, mirar-la des de diferents punts de vista, portar-la a l’extrem de l’absurd i deconstruïr-la. Té sentit las masculinitat? Què és exactament? És un fet determinant a l’hora de valorar que un home és “més home”? Què vol dir ser un home, o una dona?

Ens trobem amb molts elements simbòlics, com ara bé un penis gegant que penja del sostre d’un fil com a símbol de poder i control. També en el repartiment musical, i en la manera com s’interpreta, veiem la masculinitat representada, com per exemple el duel de teclats al principi de l’obra o les diferents cançons interpretades – cal comentar que de manera magistral – pel tenor Antoni Comas. També probablement un altre símbol que ens ajuda en aquesta deconstrucció és la participació de Picó en pràcticament tot l’espectacle, a vegades amb roba més masculina – i bigoti -  i d’altres amb vestimenta més femenina, així com l’aspecte d’alguns intèrprets, com per exemple Pere Jou que porta faldilla durant una part de l’espectacle o Junyi Sun que es deixar anar la melena.

En resum, un amalgama de recursos que ens manté encuriosits i expectants, i que ens fa reflexionar sobre la qüestió de gènere, un tema candent, complex i necessari de tractar.

Anna Molinet @Annafase_